En els últims anys s’ha produït una transformació de les llars, dels espais de treball i dels espais d’aprenentatge. L’aparició d’Internet ha trastocat els hàbits de consum de mitjans, d’entreteniment i d’informació i també les formes de participació i producció. Les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) han anat adquirint un paper cada cop més important en el dia a dia de les persones. I podríem dir que són els i les joves, especialment, els qui protagonitzen i encapçalen l’apropiació d’aquestes tecnologies.

Les implicacions que té per a la societat aquesta nova realitat són múltiples. Donat l’impacte econòmic i social de les TIC, en els últims anys, han sorgit nombrosos estudis sobre els possibles efectes de l’ús de les TIC entre adolescents i joves.

TIC i joves. Reflexions i reptes per al treball educatiu, l’últim informe publicat per l’Agencia Catalana de Joventut, recull els estudis més recents i significatius en aquest debat. Així, a través de la recopilació d’estudis qualitatius i quantitatius d’àmbit nacional i internacional dibuixa un estat de la qüestió per, a posteriori, aportar una sèrie d’idees, experiències, eines i propostes de treball per afrontar el dia a dia dels joves en interacció amb les TIC. En definitiva, TIC i joves. Reflexions i reptes per al treball educatiu ofereix una guia per a agents que intervenen en l’àmbit de la joventut per conèixer millor la nova realitat tecnològica i les implicacions que pot tenir en les rutines diàries dels joves.

Competents tecnològics vs competents mediàtics

Molts teòrics com Prensky (Nadius Digitals), Tapscott (Net Generation) o Strauss (Millenials), parteixen de la idea que els joves estan dotats amb una capacitat avançada per entendre i utilitzar les tecnologies digitals que, a la pràctica, no tots semblen tenir.

Els joves tenen un bon coneixement bàsic de com els dispositius i programari funcionen, però els resulta tan difícil com les generacions més grans entendre com funciona l’ecosistema social. El cert és que cap estudi ha demostrat que els anomenats “nadius digitals” siguin, a priori, més competents en l’ús de les TIC que les generacions anteriors: el nivell d’habilitat es basa en la capacitat d’una persona, l’educació i l’experiència, no en la generació a la qual pertanyen.

Hem de relativitzar, doncs, la idea generalitzada que els “nadius digitals” estan inherentment en possessió d’un coneixement més sofisticat i una major capacitat d’utilitzar les tecnologies d’informació i comunicació.

El nou rol actual dels professionals que treballen amb el jovent, no és només alfabetitzar en la dimensió tecnològica, perquè sobre això molts joves en saben o sabran ben aviat més que nosaltres, sinó garbellar. Ara és parla de “curació de continguts”, discernir allò constructiu del què no ho és, en definitiva, ensenyar a aprendre a viure amb les TIC i a tenir també una actitud crítica cap a elles.

Es parla “d’orfes digitals” per referir-se a menors no acompanyats en aquest aprenentatge. Així doncs, l’aposta ha de ser l’ensenyament crític a través de l’educació mediàtica en espais formals i informals. El canvi intrínsec de la tecnologia fa que no ens puguem basar en estratègies educatives centrades només en la tecnologia, en proveir de dispositius o ensenyar els joves a utilitzar eines digitals. Allò digital, avui, no és una tecnologia, és un entorn. Més enllà de les mesures proteccionistes, com la legislació, calen mesures educatives. Els infants i joves no només s’han de protegir, sinó que, sobretot, se’ls ha de proveir d’habilitats i recursos per interaccionar amb les TIC de forma autònoma i crítica.

La millor protecció és preparar els menors per a què siguin capaços d’aplicar les seves pròpies estratègies i filtres de seguretat i ensenyar a seleccionar, filtrar, comparar i contrastar continguts. L’“abstinència digital” no els farà millors ni els evitarà els perills. La interacció els fa créixer i reforça la seva confiança en exigir-los definir valors, exercir el judici, analitzar, avaluar, criticar o col·laborar. La clau està en ensenyar i aprendre a conviure amb les TIC.

Algunes propostes d’acció les podeu trobar al número 54 de la col·lecció Aportacions, que inclou un decàleg, així com eines i recursos, per aprofitar les potencialitats i afrontar els riscos de les TIC.

A qui va dirigit l’informe?

A professionals que treballen amb els i les joves, especialment, tècnics de joventut. Però l’informe també pot servir per tots els actors implicats: des de pares i mares, fins educadors de l’àmbit formal i no formal, dinamitzadors de serveis juvenils, investigadors i institucions acadèmiques.

Ariadna Fernández-Planells, Maria-Jose Masanet i Mònica Figueras-Maz
Autores

TIC i joves. Reflexions i reptes per al treball educatiu (versió pdf)