Una mar de vinyes. El conreu de la vinya a Empúries, l’Escala i el Montgrí ǀ Post de Joaquim Tremoleda

un-mar-de-vinyes

Aquest catàleg s’edita com a complement de la visió que s’ha proporcionat en l’exposició temporal conjunta que es podia visitar al MAC-Empúries i al MASLE de l’Escala.

L’exposició està centrada en el procés històric que va portar a la implantació del conreu de la vinya en època romana, en la seva capacitat d’esdevenir un fenomen d’inversió i d’activació econòmica de primer ordre, amb inversions de capital per part d’influents personatges itàlics i provincials, convertint el nord-est català de zona de recepció a àrea productiva amb capacitat de crear un excedent per vendre a l’exterior. Es pot veure també com la vinya i la producció vinícola va fer necessària la creació d’indústries subsidiàries i va activar les xarxes comercials.

La presència del vi i el conreu de la vinya en les diverses cultures de casa nostra ha estat capital, tant pel que fa a l’aspecte alimentari com a bé de consum, com pel que va suposar de bé de prestigi social, influint en les mentalitats i els aspectes ideològics. En aquest catàleg es proposa una visió ràpida dels orígens de la vinya a casa nostra i el seu paper en les cultures ibèrica i romana de la mà de diversos especialistes.

En arqueologia, de fa temps es pot parlar amb propietat d’una arqueologia del vi, en la qual no només es tracta de les restes materials associades a aquestes tasques, sinó també a la cultura del vi en el sentit cultural i social.

La primera part del catàleg, centrada en l’època antiga, la formen sis articles d’autor sobre diversos aspectes de la vinya i el vi que podem conèixer gràcies a l’arqueologia i a la paleocorpologia, com a disciplina especialitzada. Precisament el primer treball, signat per Ramon Buxó, està centrat en l’arqueobotànica de la vinya; que és seguit per un treball d’Enriqueta Pons sobre les primeres evidències de la producció de vi en la societat ibèrica i especialment al poblat de Pontós. Seguidament, Joaquim Tremoleda traça el marc de la integració del nord-est català en el món romà i el fenomen de la inversió que es produeix en la producció vinícola; que és seguit per dos exemples concrets: la vil·la de la Font del Vilar i la vil·la de Turissa, l’antiga Tossa de Mar, a càrrec, respectivament, de Pere Castanyer i Josep Burch. Finalment, Gustau Vivar i Rut Geli expliquen com es feia el transport marítim de les àmfores que transportaven la producció del vi local.

Xavier Soldevila parla de la vinya al Montgrí en època medieval; per a l’època moderna la recerca de documentació que ha fet Pere Gifre, ha permès veure quins foren els protagonistes de la rompuda dels erms per colonitzar espais nous del Montgrí en favor de la vinya i com aquest procés es pot relacionar amb el poder de la vila reial de Torroella de Montgrí o la fundació de la vila nova al port d’Empúries. L’episodi fil·loxèric de finals del segle XIX, narrat per Eduard Puig, marca l’entrada a l’època contemporània. El treball següent, de Lurdes Boix, parla extensament de l’expansió i la decadència que va conèixer la vinya a l’Escala entre els segle XVI i XX que, a partir de l’estudi dels capbreus, ha proporcionat informació sobre les finques, els propietaris i els espais que ocupava aquest conreu. Finalment, un recull d’història oral ha permès a Mariona Font i Lurdes Boix, recollir els testimonis de les persones que encara van participar en les tasques del treball de la vinya, ja que fins a la dècada de 1970 el terme municipal de l’Escala era cobert de vinyes que s’estenien de nord a sud, des dels sorrals d’Empúries fins als aspres del Montgrí. El conreu de la vinya, a més de configurar un paisatge característic de la Mediterrània, que, des de temps reculats, s’havia adaptat d’una manera admirable al medi, va determinar la construcció d’una arquitectura popular que encara ens meravella per la simplicitat de materials i la saviesa dels resultats: barraques de vinya, amb cisterna i dipòsits exteriors per ensofrar i ensulfatar, tines i cisternons subterranis a l’interior de les cases de pescadors, on es premsava i es conservava el vi, semals i bótes per al transport i l’emmagatzematge del vi, màquines d’ensulfatar i ensofrar…

La irrupció de l’economia turística basada en els serveis va condemnar a mort totes les vinyes del terme. Aquest procés inexorable que durà uns vint anys transformà categòricament el paisatge: allà on hi havia vinyes vora mar, s’hi varen construir xalets i blocs d’apartaments i es varen abandonar les més allunyades. Només els altres pobles que voregen el Montgrí: Albons, Bellcaire, Ullà i Torroella de Montgrí, que no vivien directament del turisme, varen conservar alguna vinya. Avui, a més, alguns agricultors treballen la vinya dels seus avantpassats amb agricultura biodinàmica.

Una versió filmada del recull d’història oral, més àmplia que la del catàleg, es pot trobar a l’enllaç: https://vimeo.com/170980792, amb el password: vinya.

Joaquim Tremoleda i Trilla
Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de la Col·lecció Catàlegs del MAC

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s