El treball explora la compatibilitat teòrica i l’encaix pràctic de la secessió i la integració a la Unió Europea (UE). Quan un Estat membre d’una organització internacional pateix una separació o divisió, la continuïtat dels Estats successors depèn de les normes, pràctiques i acords de cada organització. Això també és predicable d’una organització d’integració tan genuïna com la UE. El present treball rebutja una aplicació ordinària del procediment d’adhesió de nous Estats membres a partir de distingir el fenomen d’ampliació externa del d’ampliació interna. Tanmateix, el procediment de reforma dels tractats també requereix el consentiment de tots els Estats membres per a acordar la continuació permanent i de ple dret dels Estats successors. Ara bé, a la llum dels principis que es desprenen dels Tractats de la UE, de la ciutadania de la Unió i dels drets i les expectatives legítimes que la llarga integració ha generat, el treball defensa un règim transitori i un tractament diferenciat dels diversos drets i obligacions dels Tractats. És plausible i raonable que s’acordés que, tot i que l’Estat nounat no disposaria dels drets polítics vinculats a la condició de membre, el seu territori i la seva ciutadania seguirien gaudint transitòriament de les llibertats que ofereixen els Tractats constitutius.
Fitxa de compra a la llibreria en línia