L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes digitals ǀ Post de Clara Rubio

emigrantEl 90% dels estudiants universitaris catalans planeja marxar a l’estranger un cop acabats els seus estudis, ja sigui per aprendre un idioma estranger, per treballar o per tenir una experiència internacional. La predisposició d’aquests joves a marxar està influenciada pel context de crisi econòmica iniciat al 2008: l’alta taxa d’atur juvenil i la poca qualitat de la feina disponible fa que molts d’aquests joves busquin maneres d’aconseguir una feina a l’estranger, tot marxant a la recerca d’aprenentatges que els permetin aconseguir una feina qualificada un cop retornats a Catalunya. Paral·lelament, els mitjans de comunicació espanyols a l’inici de la crisi econòmica oferien la imatge de l’emigració com a estratègia per fer front a la manca d’oportunitats laborals, fet que ha contribuït en la construcció de l’imaginari col·lectiu entre els joves, de l’emigració com a estratègia per aconseguir una feina i poder fer la transició a la vida adulta.  Les destinacions d’aquests joves emigrants són diverses, però es concentren principalment en la Unió Europea, tenen especial pes el Regne Unit, Alemanya i França; i entre aquests països les seves capitals: Londres, Berlín i París.

Aquestes dades i conclusions formen part de la publicació L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes digitals (Direcció General de Joventut, RecerCaixa-ACUP-Obra Social “la Caixa”) que s’ha centrat en l’emigració juvenil catalana a Londres per què aquesta és la ciutat preferida entre els joves catalans emigrats. La majoria dels joves catalans a Londres manifesten haver marxat per la falta d’oportunitats laborals i treballen a la capital britànica, encara que no tots en feines qualificades. La seva quotidianitat està marcada per certa precarietat: llargues jornades laborals, llargs desplaçaments i poca intimitat en els seus allotjaments; però tot i així mostren alts nivells de satisfacció amb la seva experiència. No es desvinculen dels seus orígens, tot participant en moviments socials transnacionals com Marea Granate Londres o ANC England i mantenint el contacte amb familiars i amics a través de les xarxes socials. La gran majoria vol tornar, tot posant la data de caducitat de la seva experiència londinenca no més enllà del 2020 o, altrament, a la millora del mercat laboral català.

Al web de l’Observatori Català de la Joventut podeu consultar la publicació: L’emigrant 2.0.

Clara Rubio i Ros
Autora i editora

Acte de presentació:
6 de juny, a les 18 h, al Palau Macaya
Confirmació d’assistència aquí.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de la Col·lecció Estudis

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s