Que el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) ha estat un dels eixos vertebradors de la trajectòria històrica catalana del segle XX és una realitat més que incontestable. Sense ell, els anys de la Guerra Civil, els de la lluita contra la Dictadura i els de la Transició no haurien estat els mateixos. El PSUC fou una organització significativa durant els anys bèl·lics, esdevingué el motor de la posterior lluita antifranquista i, finalment, un dels protagonistes principals de la transició a la democràcia. Així, doncs, 1936-1990 són els anys d’una Catalunya marcada, entre d’altres elements nuclears, pel PSUC. Precisament per aquest fet, i tot aprofitant que recentment se n’acaba de commemorar el vuitantè aniversari del naixement, resulta una bona oportunitat afrontar una nova reflexió sobre el contingut i significat de les aportacions d’aquest partit a la nostra història.

Aquesta no serà pas la darrera de les aportacions al voltant del PSUC. Ni ho pretenem. Però sí que volem que sigui una obra que afronti amb una nova perspectiva d’anàlisi la realitat d’aquesta organització, concretament la de la seva militància. I aquí hem volgut trencar una llança en favor de la categorització d’aquest col·lectiu, la militància, com un dels eixos vertebradors del partit: militància entesa no només com a militància de base, sinó també com a quadres mitjans i dirigents del partit. Tots ells i elles, des dels activistes més anònims del poble més petit de Catalunya fins al secretari general del partit, passant pel secretari d’organització, el militant d’una cèl·lula de l’àrea metropolitana de Barcelona i moltes altres ítems que no cabrien en aquestes paraules, conformaren el conjunt del partit. Certament amb unes atribucions diferenciades segons el lloc i nivell que hi ocupaven. Però tots ells conformant un mateix cos polític: la militància del PSUC.

Josep Puigsech i Giaime Pala
Editors literaris

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Documents del Memorial Democràtic