L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 17 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol “Votacions electròniques: una eina de gestió pública per a la millora de la qualitat democràtica i la participació política”. Es tracta d’un treball dirigit pel professor de dret constitucional de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Barrat Esteve amb la col·laboració de Jordi Castellà i Roca, Mila Gascó, David Dueñas i Cid, Lluís Alfons Ariño i Rubén Martínez Dalmau.
La publicació constata com Catalunya acumula una llarga experiència en votacions electròniques iniciada a les eleccions autonòmiques de 1995 i en proves experimentals que també es reproduïren a les eleccions de 2003 i al referèndum sobre la Constitució europea de 2005. Si bé a escala catalana els progressos han estat minsos, els municipis han demostrat més decisió amb la convocatòria de consultes populars en diversos formats.
La recerca també posa de manifest com alguns preceptes de la Llei 4/2010, de consultes populars per via de referèndum, continuen pendents vuit anys després. És el cas de la plataforma tecnològica comuna que hauria de permetre la implantació homogènia del sistema de vot electrònic, que no s’ha desenvolupat encara, tot i que experts de diferents disciplines (dret, informàtica, sociologia, gestió pública) i tècnics de les administracions públiques catalanes treballen conjuntament en el disseny d’un projecte viable.
Un sistema madur i útil per millorar la gestió pública
Segons els autors, hi ha diferents tipus de barreres que impedeixen, dificulten o alenteixen el vot electrònic. N’hi ha de tecnològiques, però també de caire social, com les relacionades amb la incapacitat per al vot, la bretxa digital (per edat i recursos) o la necessitat de generar confiança en el sistema de vot.
Tot i això, el treball conclou que el vot electrònic està actualment en una fase de maduresa suficient per ser implantat en diversos àmbits, i que milloraria la gestió pública, per exemple, en casos com les eleccions sindicals o les eleccions a consells escolars.
D’altra banda, preveu pocs obstacles per a la implantació d’una plataforma institucional de vot electrònic al món local. En canvi, les votacions electròniques en les eleccions al Parlament, especialment en el cas dels residents a l’exterior, presenten més incerteses a causa d’un règim electoral que deixa poc marge de maniobra a les comunitats autònomes.
Finalment, la recerca destaca, com a bona pràctica, el sistema de votació provat al Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), on s’ha demostrat que una de les virtuts de l’elecció electrònica és l’estalvi econòmic, tant per la reducció d’inversió com per l’estalvi en gestió. A més a més, es genera un guany intangible en l’agilitació del procés i l’increment d’una bona percepció de servei públic.
Aquest treball ha estat possible gràcies a les subvencions que convoca anualment l’EAPC per finançar treballs de recerca sobre gestió pública, dret públic, organització administrativa, economia del sector públic i funció pública. Aquestes subvencions defineixen diversos àmbits prioritaris d’estudi com la transparència o el govern obert. La convocatòria s’adreça a les universitats catalanes i els centres públics i privats de Catalunya, sense finalitats de lucre, que portin a terme activitat de recerca.
Text complet: versió pdf l versió epub