Que fos un esdeveniment més o menys previsible no treu que el cop d’estat militar del 17-19 de juliol de 1936 no comportés un colossal trasbals per al Govern de la República i per al de la Generalitat de Catalunya. En poques hores, uns pocs dies i algunes setmanes, l’executiu català –l’acció política del qual durant la guerra és l’objecte d’estudi del simposi– va haver de fer front a l’acció violenta de grups radicals; va haver de formar un exèrcit per al front; va haver d’organitzar a corre cuita l’exili d’importants grups conservadors que fugien d’una repressió sense control i, per tant, difícil de frenar; va haver de posar en marxa una complicada economia que permetés abastir la població de pa i dels queviures bàsics; va haver de maldar per constituir governs tan unitaris com fos possible; va haver de posar en funcionament una indústria de guerra que alimentés d’armament els contingents militars; va haver de tenir cura de la salvaguarda del ric patrimoni artístic i cultural del país; va haver de posar en funcionament un sistema sanitari que permetés guarir els nombrosos ferits que arribaren del front; va haver d’organitzar un nou sistema d’ordre públic i una nova justícia, adaptades a la situació bèl·lica del país; va haver de defensar l’autogovern i l’autonomia de Catalunya de les escomeses centralistes del govern de la República. De tot això i, encara, d’altres aspectes d’un país en guerra, i en guerra civil, se n’hagué d’ocupar el govern de la Generalitat. Aquest simposi, organitzat amb motiu del vuitantè aniversari de l’inici d’aquell daltabaix, tenia per objecte analitzar, a la llum dels més recents i innovadors treballs de recerca, el paper que en totes aquestes qüestions va acomplir la Generalitat de Catalunya. Bé que, en sentit estricte, el simposi no pretenia abastar tots els aspectes d’aquella tràgica contesa, allò cert és que, a través de l’acció del govern català, són pocs els aspectes relacionats amb aquell drama que restaren fora de l’ull crític i erudit dels investigadors que prengueren part en el simposi. És, aquesta, la voluntat d’aquells que el vam organitzar. Confiem que contribueixi al coneixement d’aquells anys tan obscurs per al país i a una recuperació exempleritzant de la nostra memòria col·lectiva.
Jaume Sobrequés i Callicó
Autor