Des del final de la Segona Guerra Mundial i la creació de les Nacions Unides, la naturalesa de la guerra ha experimentat canvis: moltes guerres són “intraestatals”, o guerres de secessió. Si bé les guerres de secessió no involucren el mateix nombre o tipus de combatents que en les dues últimes guerres mundials, el seu potencial de destrucció i el perill que comporten per a la comunitat internacional no s’han de subestimar. Actualment hi ha molts pobles, entre els quals hi ha els txetxens, els papús occidentals, els habitants d’Aceh, els tibetans i els kurds, que volen la independència dels que perceben com a governants estrangers i aliens. La dissolució de Iugoslàvia i de l’antiga URSS, juntament amb els conflictes recents al Sud d’Ossètia, revelen que el potencial de futures guerres de secessió roman elevat.
Aquest llibre estudia la relació entre el reconeixement, la independència i l’autodeterminació, i mostra que l’autodeterminació continua sent important més enllà de la descolonització europea. El llibre es planteja com i per què les qüestions d’autodeterminació no resoltes tenen el potencial d’esdevenir violentes. El llibre es basa en la investigació sobre si el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), com a principal òrgan judicial de les Nacions Unides, podria resoldre satisfactòriament les qüestions d’autodeterminació mitjançant l’aplicació d’anàlisis legals i de principis de dret internacional. Ponderant les forces, les febleses i l’eficiència de la jurisdicció consultiva del Tribunal, Andrew Coleman es pregunta si el TIJ és el fòrum adequat per a aquestes qüestions, i quins canvis serien necessaris per proveir un mitjà efectiu per al “naixement” pacífic de nous Estats.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Altres publicacions de la col·lecció Institut d’Estudis de l’Autogovern