El poblat neolític de Ca n’Isach (Palau-savardera) va ser descobert pel grup Geseart (Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero) a finals de febrer de l’any 1987, durant una prospecció de la zona megalítica del vessant occidental de la serra de Rodes. Una màquina excavadora que aplanava un dels futurs carrers de la urbanització, del mateix nom, va deixar al descobert nombrosos fragments de ceràmica a mà, que més tard es varen identificar com a propis del neolític mitjà i final.

Les campanyes d’excavació, dirigides per Sara Aliaga, Júlia Chinchilla, Oriol Mercadal i Josep Tarrús dins d’un projecte recolzat per l’antic Centre d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i pel Departament d’Història de la Universitat de Girona, es varen estendre entre 1987-1994 en una primera fase; i després es varen rependre entre els anys 2001-2003. En aquesta darrera etapa, dirigida pe Geseart, es varen consolidar les restes del poblat i es deixaren a punt per a la seva visita escolar o turística.

A Ca n’Isach s’han documentat tres fases principals d’ocupació, totes amb restes de cabanes, focs i forats de pal: un del neolític mitjà inicial (Montboló, 4700-4400 cal  aC); una segona, la més important, del neolític mitjà ple (Chassey o Empordanès, 3850-3400 cal aC); i una tercera, de certa importància, del neolític final ( Veraza, 3250-3100 cal aC). També s’hi ha detectat una freqüentació del mateix espai, ara com a necròpolis, durant l’edat del bronze final III-B (s VII aC).

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Sèrie Monogràfica del M.A.C. – Girona