Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954) és el títol del llibre-catàleg que acompanya l’exposició homònima editat amb motiu de la celebració de l’Any Aureli Capmany que commemora el cent-cinquantè aniversari del naixement del folklorista barceloní. L’exposició, presentada al Palau Robert, i posteriorment itinerant, repassa les nombroses facetes en què Aureli Capmany excel·lí i van ser motors de la vida i de la seva obra.
El llibre és una obra coral escrita per especialistes en els diferents temes rellevants que tractà Capmany i sobre els quals escriví més de sis-cents textos, entre monografies, articles i col·laboracions: la cançó, la rondalla, la dansa, els jocs, les arts escèniques, els sants, les santes i mares de Déu, la ciutat de Barcelona, així com a la revista infantil En Patufet i a la seva activitat de mestre. Precedeixen els escrits dels especialistes el pròleg de M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, responsable del desenvolupament de l’Any Aureli Capmany, i el text de Lluís Puig, impulsor de la commemoració i actualment Director internacional de projectes culturals, als que segueixen una biografia breu de Montserrat Garrich que ens acosta a la figura d’Aureli Capmany.
Aureli Capmany. Un dels gegants del folklore a Catalunya de l’antropòloga Josefina Roma posa de relleu l’abast de l’obra de Capmany folklorista, tot relacionant-lo amb els seus antecessors i contemporanis, de la qual destaca “la serietat del tractament i la recerca i fidelitat a les fonts estudiades”, “una gran interdisciplinarietat, presidida per l’afany pedagògic que va guiar tota la seva obra”, remarcant que les seves “són encara obres de referència en les quals trobem la recerca pròpia i el llegat de generacions de folkloristes.” L’historiador Manuel Pérez Nespereira, al capítol La Barcelona d’Aureli Capmany, reflexiona sobre la ciutat viscuda pel folklorista: des de la “Revolució Gloriosa”, la revolució de setembre del 1868, any de naixement de Capmany, fins a les conseqüències de la guerra viscudes en primera persona, amb els canvis polítics i els conflictes socials que s’hi esdevenen.
Segueixen les col·laboracions dels especialistes amb els escrits de Carme Oriol Aureli Capmany i les rondalles i de Glòria Ballús Aureli Capmany i la cançó, dues de les passions del folklorista. L’article Era un pare i una mare… de Josep Fornés ens parla de la família i la societat a través del conte En Patufet; continua Artoni Serés amb l’escrit Hagiografia Capmany: santes, verges i marededéus en el qual refereix a la presència d’aquestes al llarg de l’obra campmanyana; Montserrat Garrich exposa a Aureli Capmany i la dansa la devoció del folklorista per aquesta activitat; la pedagoga Maria Antònia Pujol reflexiona sobre Aureli Capmany: discurs pedagògic actual i la seva vigència; i finalment Biel Pubill escriu sobre l’ús del joc pel mestre Capmany a El paper del joc i la joguina a l’obra d’Aureli Capmany.
Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954) es completa amb els textos de l’exposició i amb nombroses il·lustracions.
Montserrat Garrich Ribera
Comissària de l’exposició Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954) i també de l’Any Capmany