El 17 d’octubre de 2018, en el marc de la XIII Jornada de Treball Social del Departament de Justícia: Creixem en el treball amb les famílies, celebrada al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) es va presentar el document “Programa Marc d’Intervenció Grupal amb Famílies”. Aquest disseny i producte neix a partir de l’encàrrec de posar en marxa el desplegament dels subprogrames del PMOC (Programa Marc d’Orientació Curricular) en relació a l’Àrea de Treball Social Grupal en el Medi Comunitari.
Aquesta missió ha estat desenvolupada per una Comunitat de Pràctiques (CoP) anomenada Intervenció Grupal amb Famílies, formada per un grup de treballadores socials de diversos centres penitenciaris de Catalunya, treballant en xarxa i creant un debat enriquidor que fa créixer la professió i el coneixement. Aquest és un dels objectius principals que persegueixen les CoP que són impulsades i existeixen gràcies a l’esforç del CEJFE ja que és una fórmula d’aprenentatge compartit, horitzontal que en ocasions compta amb algun professional o expert extern a la pròpia institució que aporta un valor afegir.
El Programa Marc de Treball Social Grupal amb famílies s’estructura en tres fases:
· Creació i elaboració del document marc que a continuació es presenta on es detallen els subprogrames d’intervenció
· Presentació del document a les Jornades de Treball Social (octubre 2018)
· Implementació de les diferents intervencions grupals amb famílies en el medi comunitari a cada centre penitenciari i/o espais comunitaris, que haurà de permetre contribuir a donar suport a la organització de nous grups.
El Model de Rehabilitació a les presons catalanes defineix l’activitat grupal com una eina educativa fonamental que ha ser utilitzada com a mètode de treball bàsic inherent a les seves funcions. En aquesta línia, s’inclou tant la intervenció grupal amb persones internes i famílies com la relació i integració comunitària com a part de l’atenció especialitzada vers el medi sociofamiliar i comunitari.
La família és i sempre ha estat analitzada per nombroses disciplines, per ser entesa com a un instrument socialitzador de la persona. Es tracta del grup primari de l’individu, el grup de referència, ja que té un número reduït de membres amb relacions continuades i pròximes, normes concretes i sancions informals i afectives. D’aquesta forma, els seus membres obtenen satisfacció directa de les necessitats personals en la mateixa participació. Aquesta idea forma part d’una perspectiva evolutiva i educativa, ja que la família és considerada com a “grup social en el que les relacions que s’estableixen entre els seus membres, en gran part, són mediatitzades per la missió educativa que tenen els pares i mares de proveir als fills i filles dels instruments i habilitats necessàries per a que aconsegueixin la seva plena maduresa com a persones” (Rodrigo M.J. y Palacios J. 1998).
Des d’aquesta perspectiva evolutiva i educativa s’entén, que la família opera com a context de desenvolupament dels fills i filles i com a escenari de realització dels progenitors i/o de les persones cuidadores. També, cal destacar a la família, com a espai de modelatge envers les relacions interpersonals que es poden produir entre els diferents membres respecte a l’estil socialitzador familiar i entorn educatiu i social concrets, a on es constitueix i desenvolupa la pròpia família.
També, és de gran importància, el rol que ocupa la família pel que fa a la concreció de la cultura pels fills i filles, entesa com a escenari sociocultural amb els seus propis filtres a on, progressivament, els fills i filles van incorporant eines i habilitats concretes de la cultura dels seus pares, mares i/o principals cuidadors. D’aquesta manera, és com es van generant les construccions mentals i integrant aquells continguts i procediments que més endavant posaran en pràctica i utilitzaran al llarg de la seva vida a altres grups i escenaris vitals per a relacionar-se i per prendre decisions.
En general, i també concretament en el nostre àmbit penitenciari, aquest concepte de família es podria ampliar a altres figures de suport de l’entorn social, davant de la situació que presenten els usuaris (persones en risc d’exclusió social sense vinculació familiar, persones estrangeres, persones que només tenen el suport d’entitats socials a les que estan vinculades prèviament a l’ingrés a presó, etc.). La necessitat constant d’adaptació del professional a aquest dinamisme comporta una flexibilització també de la tècnica, la metodologia i avaluació del propi treball social.