El catàleg de l’exposició De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya mostra la faceta artística de la pintora polonesa Maria Melania Mutermilch (Varsòvia, 1876 – París, 1967), més coneguda com a Mela Muter, procedent d’una família jueva assimilada, una artista pràcticament invisibilitzada fins a l’actualitat.
Comissariada per Glòria Bosch, Susanna Portell i Artur Tanikowski, l’exposició se centra en la trajectòria artística de Mela Muter, una de les primeres dones poloneses a dedicar-se professionalment al món de la pintura, a la vegada que ens endinsa en el seu recorregut vital a través dels seus escrits i les seves pintures. Muter va instal·lar-se a París l’any 1901, on va consolidar-se com a artista, i allà va començar a integrar-se dins la comunitat artística i literària del moment. Des d’allà estant, en aquests primers anys del segle XX va aprofitar per realitzar algunes estades a la Bretanya, d’on va rebre l’influx de l’escola de Pont-Aven, a partir de les quals va incorporar noves temàtiques a la seva obra, des de pobres, ancians, cecs, dones, mares… sempre amb un sentiment de tristesa i malenconia inherents.
L’any 1911 Josep Dalmau, a través d’Anglada-Camarasa, va proposar-li d’exposar individualment a les seves Galeries Dalmau de Barcelona. Aleshores Mela ja era una artista consolidada i va accedir-hi tot i no acudir-hi presencialment. L’any següent va tornar a repetir l’experiència, aquella ocasió en una col·lectiva amb altres artistes polonesos afincats a París. Amb motiu de l’exposició, Muter va aprofitar per viatjar fins a Castella i al País Basc, experiències de les quals n’han quedat testimoni a Souvenirs, les seves memòries personals escrites a la darreria de la seva vida. L’any 1914, encara a París, Muter va ser cridada per Rafael Masó per exposar a la Sala Athenea de Girona. L’artista hi va accedir i, a fi de preparar la mostra, va fer una estada de dos mesos a la ciutat. Allà va entrar en contacte amb l’ambient artístic i intel·lectual de la ciutat, que aleshores estava ansiosa de modernitat. Sembla ser que la seva estada a la ciutat va suposar un punt d’inflexió en la seva carrera artística. És a Girona on, de fet, Muter argumenta que “hi vaig fer els meus primers bons paisatges”. Un dels quals, L’Onyar a Girona, va ser adquirit per l’Ajuntament de la ciutat poc temps després de ser pintat.
En els seus retrats, paisatges i bodegons, Mela Muter s’endinsa en l’estat anímic no només de les persones, sinó també dels espais i d’altres éssers vius: “… intento apoderar-me [de la persona retratada] com m’apodero d’una flor, una tomata o un arbre, i m’hi introdueixo.” Els seus paisatges també delecten pel seu caràcter expressionista. Són paisatges fruit dels seus viatges a la Bretanya, a Girona, a Itàlia, al País Basc, a Toledo, a Tossa de Mar, a la costa de Saint-Tropez o a Cotlliure.
L’exposició es clou amb un àmbit centrat en els artistes polonesos de París de principi del s. XX amb els quals Mela Muter va mantenir més vincles, que alhora són els que presenten més analogies artístiques amb l’art català del moment, de regust classicista.
El catàleg que acompanya l’exposició comprèn un recull de textos de diferents especialistes en la matèria, començant pels mateixos comissaris, Bosch, Portell i Tanikowski, així com articles d’Aitor Quiney, Mercè Doñate, Eva Vàzquez, Raimonda Coll, Marya Nawrocka-Teodorcwyz i Àgata Losantos. Així mateix recopila una selecció de fragments de Souvenirs que relaten el seu pas per diferents indrets de Catalunya i Espanya, una biografia i una acurada selecció de fotografies personals de Muter en diferents etapes de la seva vida. Tot plegat a quatre llengües: català, castellà, anglès i polonès.