Aquest estudi es basa en una enquesta realitzada entre el desembre de 2016 i el gener de 2017 al conjunt de municipis catalans sobre les polítiques de joventut que duen a terme. L’objectiu de l’estudi és oferir una reflexió basada en dades empíriques sobre les capacitats, els reptes i les dificultats de les administracions locals per donar respostes basades en la complexitat i la integralitat a les necessitats i les problemàtiques juvenils.
L’anàlisi plantejat parteix de la classificació dels municipis catalans en funció de la seva capacitat per abordar polítiques adreçades a joves en tres paradigmes d’intervenció en matèria de joventut: les polítiques afirmatives, enteses com a aquelles que cerquen enfortir i visibilitzar la condició juvenil com una etapa plena; les polítiques de transició, basades en una condició de la joventut com un període de pas entre la infància i l’adultesa; i les polítiques orientades a incidir en els eixos de desigualtat, on es prioritza una visió de la joventut en què es donen un seguit de processos que poden generar més risc de vulnerabilitat present i futur. Així mateix, l’estudi intenta retre comptes de quins són els factors que contribueixen a desenvolupar unes o altres estratègies en cadascun dels tres paradigmes analitzats.
Els resultats apunten que les administracions municipals, tot i assumir la complexitat i la multicausalitat dels problemes juvenils, presenten un seguit de dificultats i, al seu torn, de potencialitats per desenvolupar respostes integrals emmarcades en un model d’administració relacional.
Saleta Fabra
Coordinadora de l’Enquesta a municipis i comarques
Estratègies dels municipis en matèria de joventut a Catalunya (pdf)
Infografia “Les polítiques municipals de joventut” (pdf)