El llibre “Els orígens i evolució del Moviment per la Pau a Catalunya (1950-1980)” és una recerca realitzada amb motiu de la tesi doctoral en Història Contemporània del seu autor, que va ser dirigida per Jaume Botey i Arcadi Oliveres, i tutoritzada per Josep M. Solé i Sabaté. L’obra explora per primera vegada tres dècades dels orígens i l’evolució del moviment per la pau a Catalunya, sorgit en plena dictadura militar (des de la dècada de 1950) i en evolució fins la fi de la transició política (1980). Es fonamenta sobretot en un treball d’història oral, a més de la consulta d’arxius d’entitats i diversa documentació privada, i el necessari estudi historiogràfic. Cal fer notar, però, la importància del gruix d’hores de converses tingudes amb la majoria dels protagonistes, i molts dels activistes claus d’aquest moviment, que s’han pogut conservar enregistrades davant la progressiva desaparició de molts d’ells sense deixar gaire documentació accessible ni prou memòries escrites.
La investigació desvetlla i analitza trets característics de les primeres etapes del moviment per la pau a Catalunya, que en concret giren al voltant d’aquests tres punts: (i) els orígens paradoxals i audaços del pacifisme en plena dictadura militar; (ii) la influència d’alguns sectors del cristianisme en el seu vessant de renovació teològica, institucional i comunitària; i (iii) la pluralitat sociològica i ideològica que el moviment per la pau va congregar, esdevenint així una mena de brou i precursor dels valors i eines que es farien tan imprescindibles per caminar cap a la transició democràtica.
És interessant fer notar que el moviment per la pau català s’origina i s’arrela a Catalunya en ple franquisme, quan no és habitual que sorgeixi en condicions dictatorials, amb una postguerra encara recent i una repressió social i política forta en els primers anys d’aquest moviment. Destaquen entitat pacifistes prou investigades com Pax Christi, la xarxa dels Amics de l’Arca de Barcelona de Lanza del Vasto, l’Institut Victor Seix de Polemologia (com a primer node de reflexió acadèmica), l’organització Justícia i Pau (com a eix i frontissa del moviment en els anys 1970-80, tot impulsant-lo i diversificant-lo), i la més gran campanya pacifista d’aleshores contra el militarisme dominant del règim (encarnada pel primer objector de consciència noviolent, Pepe Beunza, transcendint internacionalment i generant mobilitzacions de noves generacions d’objectors cap a la insubmissió).
Aquest llibre mostra com el moviment per la pau, tot i ser discret i poc icònic en els seus orígens, va esdevenint una base de regeneració democràtica, un espai d’assaig dels valors i mètodes necessaris per a una transició política pacífica i un procés inclusiu i cohesionat de la societat civil que volia caminar cap a la pau per la noviolència, i la democràcia pels drets humans. L’autor del llibre és professor de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya, i centra els seus camps d’estudi en la Història de la Pau i la Noviolència així com en la contribució de les Religions a la Pau.
Xavier Garí de Barbarà
Autor
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Altres publicacions de la col·lecció Noviolència i lluita per la pau