La identitat catalana renaixent. 1, Del final de la guerra del Francès al fracàs de la monarquia isabelina (1814-1868), primera part del cinquè volum de la col·lecció “El fet identitari català al llarg de la història”, obra d’Albert Ghanime, historiador i professor d’història a la Universitat de Barcelona, és un intent d’aproximació a la complexa realitat identitària de la Catalunya dels dos primeres terços del segle XIX.
Albert Ghanime defuig les interpretacions teleològiques habituals de la història de Catalunya per endinsar-se en una reflexió plena de matisos sobre la identitat catalana del segle XIX. El llibre aborda diversos temes, com la proverbial capacitat de treball dels catalans, la defensa del model de desenvolupament industrial, la simbologia de la barretina, la importància del folklorisme per a la definició d’una identitat, la violència social com a element consubstancial a una societat catalana sacsejada per les transformacions de la modernitat, la recuperació de l’ús literari culte de la llengua catalana i la importància de la història en la definició d’un projecte identitari nacional.
Albert Ghanime subratlla la voluntat explícita de la majoria d’escriptors i historiadors catalans de l’època de contribuir a la construcció de la nació liberal espanyola, i incorporar a la identitat espanyola els elements bàsics de la identitat catalana, perquè creien que la nació espanyola no es podia reduir únicament i exclusivament als elements identitaris de la castellana. Ghanime apunta que l’esforç que es va fer per justificar el paper de Catalunya dins del procés general de construcció de la nació espanyola, en fracassar, acabaria sent reutilitzat per fonamentar la construcció d’una nació catalana singular.
L’obra va precedida d’una llarga i vindicativa reflexió del Dr. Jaume Sobrequés i una suggeridora introducció del Dr. Jordi Casassas que complementen el treball d’Albert Ghanime i aporten punts de vista diferents als de l’autor.