L’Enquesta de participació i política (EPP) és un projecte conjunt entre l’Agència Catalana de la Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Direcció General de Participació Democràtica del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. L’EPP és el principal instrument d’anàlisi periòdica de les actituds polítiques i les pràctiques de participació de la joventut a Catalunya, tant pel que fa a la seva caracterització com a col·lectiu, com per la comparació amb altres grups d’edat.
La publicació està organitzada en diferents capítols de diversos autors que tracten diverses temàtiques, totes relacionades amb la vinculació de la gent jove amb la política (actituds, socialització política, gènere, formes d’activisme, procés independentista, política institucional…). Tot i la diversitat d’aspectes abordats, tots els capítols comparteixen els objectius següents:
1. Identificar la singularitat de la relació de les persones joves amb la política en comparació amb altres col·lectius.
2. Posar de manifest les diferències i les desigualtats internes en el col·lectiu jove pel que fa a la seva relació amb la política.
3. Analitzar el paper del context econòmic, social i polític en la formació i expressió d’actituds polítiques i comportaments.
4. Identificar els grans processos de canvi que s’estan produint en la relació de la gent jove amb la política.
Malgrat que la joventut és un col·lectiu extremadament divers i dinàmic, l’anàlisi de l’enquesta ha contribuït a identificar algunes tendències generals de la seva relació amb la política. Un aspecte clau de tota l’anàlisi ha estat interpretar els resultats en relació amb el context polític, marcat per la intensificació, durant la tardor de 2017, del procés independentista. En aquest entorn, les dades han posat de manifest com la gent jove s’ha vist interpel·lada pel context i ha intensificat la seva implicació, com ho han fet la resta de grups d’edat. Tot i el gran efecte del context immediat en les actituds i els comportaments de la ciutadania, també s’han identificat algunes pautes i tendències de més llarg abast. La creixent incertesa i vulnerabilitat en les trajectòries juvenils situa a la joventut en una posició més perifèrica i allunyada dels espais de centralitat social i les seves institucions, la qual cosa explica una certa desafecció per la dimensió més institucional de la política. Malgrat això, les generacions joves també disposen de recursos cognitius, d’informació i relacionals que els permeten intervenir socialment i políticament d’una manera més directa i immediata, sense recórrer als agents tradicionals d’intermediació política.