La investigació al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: XI Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici │Apunt de Jordi Vicente

XI_Jornades_cobertaEl Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’únic parc nacional de Catalunya i és un magnífic exemple del paisatge d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació. La seva superfície de més de 40.000 hectàrees està repartida entre quatre comarques que tenen un ric patrimoni natural i cultural: l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran. Les seves valls, envoltades de pics de més de 3.000 m d’altitud, atresoren una magnífica representació de tots els elements que caracteritzen l’alta muntanya pirinenca, tant en les seves formacions geològiques, com en la seva flora i fauna. L’aigua és potser l’element més característic del Parc, sigui en forma de neu, rius, cascades o formant part dels més de 200 estanys que estan repartits per la seva geografia i que donen a aquest espai natural de protecció especial un caràcter únic i irrepetible, és per això que es considera el Parc com la zona lacustre més important dels dos costats dels Pirineus.

L’any 1988 es van celebrar les primeres Jornades sobre Recerca del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i, més de trenta anys després, poc ens podríem imaginar el canvi que experimentaria tant el Parc com les mateixes línies de recerca. Aquestes estan en permanent evolució any rere any, i aprofuneixen en aspectes que fa anys eren desconeguts.

El volum que presentem recull els resultats dels projectes de recerca executats entre 2015 i 2018 i presentats a l’onzena edició d’aquestes Jornades sobre Recerca celebrades a Boí (Alta Ribagorça) els dies 17, 18 i 19 d’octubre de 2018.

Al llarg de tres dies es van presentar més de vint-i-cinc ponències d’un ampli ventall de disciplines científiques; no només de la recerca de tipus cientificotècnica; també de la investigació en el seu vessant humanístic i social: de la biogeoquímica de les aigües dels estanys, les observacions sobre contaminació atmosfèrica, passant per l’anàlisi de les pastures del parc i arribant a la visió arqueològica de la ocupació humana al llarg dels mil·lennis en algunes zones del Parc.

Un gruix important dels ponències aquí presentades pertanyen al projecte LimnoPirineus, destinat a la millora de l’estat de conservació d’espècies i hàbitats aquàtics d’interès europeu de l’alta muntanya dels Pirineus. Aquests articles presenten diferents aspectes de la recerca com la introducció i proliferació d’espècies al·lòctones, sobretot diverses espècies de peixos (salmònids i ciprínids), abundantment introduïts als estanys i torrents d’alta muntanya originàriament lliures de fauna íctica, les modificacions ocasionades per l’obra hidràulica, l’excés de freqüentació tant de ramats com de persones al voltant de fonts o en molleres travessades per camins molt transitats i l’alt grau d’aïllament de les poblacions d’algunes espècies, delmades per diferents accions antròpiques i que ara es troben en perill d’extinció, com la planta aquàtica L. natans i el cavilat (C. hispaniolensis).

Quant a la fauna pròpiament es destaca el seguiment i l’ecoepidemiologia de quiròpters del Parc Nacional, on es troben 21 de les 28 espècies de rat-penats de Catalunya, o també el seguiment de les poblacions d’ós bru que, paradoxalment, no es troba molt present al Parc Nacional, tot i el seu excel·lent estat de conservació.

Finalment es destaca la darrera excavació arqueològica realitzada a Obagues de Ratera, seguint ja els més de quinze anys continuats de recerca arqueològica al Parc, que ja ha demostrat signes d’ocupació a diverses zones del Parc molt més antiga i continuada del que es pensava, i més sobretot quan es parla de zones d’alta muntanya.

Una bona investigació ajuda a una millor gestió i alhora permet noves línies de recerca. Aquest cercle, que es nodreix en sí mateix, redunda en més informació que no només ajuda el Parc, sinó que repercuteix en tota la societat gràcies a la seva difusió, com per exemple amb l’edició d’aquest llibre.

Jordi Vicente i Canillas
Documentalista
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

 

 

Leave a Reply