La dinàmica empresarial i l’evolució del mercat de treball han afavorit el desenvolupament del treball autònom col·lectiu, fet que demostra les potencialitats intrínseques d’aquesta forma d’organització econòmica i de treball, però també han propiciat situacions que evidencien un seguit de mancances i poden conduir a situacions de precarietat laboral.
L’informe analitza amb detall les formes de treball autònom que s’exerceixen de manera col·lectiva, sovint sota la forma jurídica d’una societat, i ho fa a partir de les dades estadístiques disponibles, de la normativa aplicable i la recerca especialitzada. Per complementar aquesta anàlisi s’ha comptat amb aportacions de persones expertes en aquest àmbit, que han participat en sessions de treball conjuntes amb els membres del grup de treball i dels serveis tècnics del CTESC.
El punt de partida és l’anàlisi del concepte i del règim jurídic del treball autònom col·lectiu. A partir de les aportacions doctrinals, s’identifiquen els trets definitoris del concepte de treball autònom col·lectiu: prestació de treball duta a terme per persones físiques, amb caràcter habitual, amb ànim de lucre, generalment organitzada en comú, sota la forma jurídica d’una entitat, i concebut com una forma d’autoocupació, en donar-se en la mateixa persona la doble condició d’empresari o soci i la de treballador.
Aquestes notes permeten fer una primera classificació de les formes jurídiques que encaixen en el concepte de treball autònom, si bé aquesta taxonomia no sempre és clara i admet la ubicació d’algun tipus societari en una zona grisa. A continuació l’informe descriu breument el règim jurídic d’aquestes formes societàries i identifica els avantatges que presenten, així com les particularitats que les diferencien.
Les formes jurídiques analitzades que es consideren incloses en el concepte de treball autònom col·lectiu són les cooperatives de treball associat, les cooperatives de serveis, les societats de responsabilitat limitada (inclosa la societat limitada nova empresa), les societats civils, les col·lectives i les comanditàries simples, així com les societats professionals, les cooperatives agràries i les societats agràries de transformació.
Es presenta una quantificació del treball autònom col·lectiu a partir de dues fonts estadístiques diferents: d’una banda, les afiliacions en alta registrades cedides per Idescat i, de l’altra, la base de dades de la Mostra continua de vides laborals, elaborada a partir d’una mostra d’aproximadament el 4% de les afiliacions. S’analitzen les característiques de dos col·lectius inclosos en el concepte de treball autònom col·lectiu: d’una banda, els membres de societats cooperatives i de societats col·lectives i, de l’altra, els membres d’òrgans d’administració de societats mercantils. Amb dades a 31 de desembre de 2017, es constata que les característiques d’aquests dos col·lectius d’autònoms societaris no difereixen gaire. Així mateix, es detecta que tenen una propensió més gran que el conjunt del treball autònom a ubicar-se als sectors industrial i de la construcció.
L’informe analitza els riscos associats al treball autònom col·lectiu, juntament amb les potencialitats i els reptes de futur. S’exposen tres riscos: en primer lloc, els relatius a la governança interna, atès que poden sorgir problemes de funcionament a mesura que creix la societat en nombres de socis. Pel que fa a les cooperatives, la gestió interna pot esdevenir més difícil per les exigències derivades del principi de participació democràtica dels seus membres. En segon lloc, es posa el focus en les condicions en què es presta el treball, atès que en aquestes societats prima l’autonomia de la voluntat, fet que d’una banda afavoreix l’adaptació a les necessitats del mercat i de l’empresa, però de l’altra pot generar disfuncions, si comporta un empitjorament de les condicions de treball. Per últim, s’analitza el possible ús fraudulent de la forma cooperativa per eludir l’aplicació de la normativa laboral i de Seguretat Social.
Entre les potencialitats del treball autònom col·lectiu en general i de les cooperatives en particular, destaca, entre d’altres, el valor dels principis cooperatius, que es projecten en l’activitat diària de les organitzacions, així com una resistència més gran a les situacions de crisi i una major qualitat de l’ocupació. D’igual manera, es constata la validesa de les formes cooperatives tradicionals (les cooperatives de treball associat i les cooperatives de serveis) i la dels nous tipus societaris (les cooperatives de dos socis i les de foment empresarial previstes a la Llei catalana de cooperatives, entre d’altres) tant per donar suport a l’emprenedoria com per respondre a les necessitats de les persones treballadores autònomes.
Per últim, s’analitza la potencialitat del treball autònom col·lectiu per donar cobertura jurídica al treball en plataformes digitals.
També es presenta un llistat de reptes als quals ha de fer front aquesta forma de treball autònom, entre els que destaquen la necessitat de disposar d’un marc normatiu favorable, l’accés al finançament, la importància de la tecnologia i la transparència en la governança.
El darrer apartat conté les consideracions i recomanacions que fa el CTESC a partir del contingut de l’informe.
Joan Antoni Santana Garcia
Doctor en Economia. Director del Gabinet Econòmic del CTESC