La Biblioteca de Catalunya acaba de publicar el desè volum de l’Opera omnia de la música per a orgue de Joan Cabanilles (1644-1712), compositor que representa la culminació de la producció barroca hispànica per a orgue, mèrit que se li pot atribuir tant per la quantitat de composicions conservades com per la seva qualitat i pels recursos compositius emprats que palesen el coneixement ampli que el compositor tenia dels diferents models i repertoris de l’època.
Aquest volum completa i finalitza aquesta important col·lecció iniciada per Higini Anglès (1888-1969) com una de les múltiples activitats que impulsà a partir de 1917 des de la direcció de la secció de música de l’esmentada biblioteca. El conspicu i hiperactiu musicòleg n’arribà a publicar quatre volums apareguts els anys 1927, 1933, 1936 i 1956 respectivament. La publicació s’interrompé coincidint amb el cessament de la tasca d’Anglès a l’aleshores anomenada Biblioteca Central el 1957. No fou fins el 1986 que Josep Climent (1927-2017) reprengué la tasca amb cinc volums més, el darrer dels quals va ser publicat l’any 2008. Tanmateix romanien pendents d’una edició moderna una nombrosa sèrie de petites composicions anomenades versos. Els versos conformen una de les formes musicals pròpies del barroc, característiques de l’ofici d’organista i fidel reflex de la seva funcionalitat litúrgica en el culte catòlic. És per això que Climent no donaria la tasca per acabada fins que no veiessin la llum en una edició moderna aquesta darrera sèrie de composicions «menors» de Cabanilles. La realització d’aquesta publicació, per molt diverses raons, es va allargar en el temps, tant, que ha hagut de ser publicada a títol pòstum del seu curador original.
El llibre ha pogut ser publicat després de la intervenció d’un segon editor, el musicòleg Bernat Cabré. En un inici la tasca prevista era la simple informatització dels manuscrits que Climent, poc abans de la seva mort, va deixar dipositats a la Biblioteca de Catalunya amb tot el gruix de les transcripcions de les obres que havia seleccionat per a la confecció del volum, juntament amb unes quantes anotacions crítiques mecanoscrites. En afrontar la informatització d’aquests manuscrits la primera dificultat ha estat la comprensió del propi document. Així doncs, per mor d’evitar errors atribuïbles a una mala comprensió de la transcripció, es va optar per fer un treball que combinés la simple còpia amb la consulta permanent de la font original. Aquesta opció plantejava una plausible revisió i canvi de criteris en la transcripció però, tant per coherència amb el caràcter dels volums previs de la col·lecció com per respecte a les opcions de Climent, s’ha preferit respectar els criteris inicials.
Tot el gruix de música que conforma aquest desè volum de l’Opera omnia de la música per a orgue de Joan Cabanilles prové del monumental M 387 que forma part del catàleg de la Biblioteca de Catalunya des dels seus orígens. Provinent del fons Carreras Dagas va ser inclòs per Felip Pedrell en el seu Catàlech [1]. Posteriorment, el 1927, fou descrit i indexat amb detall per Anglès, precisament en el primer dels volums de l’obra completa per a orgue ara feliçment finalitzada[2]. Font gairebé inexhaurible de música, de la qual n’ha brollat una part important del catàleg conegut de Cabanilles, ha estat objecte d’estudi per part de diversos musicòlegs per aquest mateix motiu com també per la singularitat d’algunes de les obres que s’hi contenen[3].
Igualment, un dels grans dubtes que ofereix el M 387 és respecte l’autoria de les obres que apareixen com a anònimes. Aquest mateix dubte ve expressat pel propi Climent quan anota en els treballs preparatoris d’aquesta edició: «[…] sens dubte, molts d’ells són de Cabanillles però com no porten nom». Per tant la publicació se cenyeix al material seleccionat prèviament i que són únicament aquelles peces l’atribució de les quals era explícitament indicada com de Cabanilles en el manuscrit.
La feina feta per Climent ens mena a un altre dubte. Caldria considerar la possibilitat que el material per ell aportat pogués no ser el definitiu atès que molts dels problemes i incorreccions que es troben a la font original no són resolts en el seu treball, el qual, molt sovint, se cenyeix purament al text original per erroni que pugui semblar. És convenient assenyalar que en certes parts de M 387 els copistes, o bé algun d’ells, semblen especialment negligents i que problemes habituals en aquest tipus de fonts es multipliquen per a desesperació del transcriptor. A banda dels dubtes normals en la semitonia i dels fenòmens de poca claredat del manuscrit cal destacar l’abundància de períodes sencers on ha calgut aplicar transport, decalatge rítmic entre les veus, oblits i errors en els canvis de claus, omissió de petits fragments, vacil·lacions en el llenguatge imitatiu, etc… Les correccions s’han aplicat dins del marge del que es pot considerar raonable i quan el resultat musical de l’original significava que a la correcció calia aplicar-hi unes dosis de creativitat que ens portaven a fer poc reconeixible l’original s’ha preferit renunciar a incloure la peça en qüestió.
Tal com assenyala el seu curador final, l‘edició s’ha mantingut fidel als criteris originals de la col·lecció i, si bé malda per mantenir-se fidel al text original i aportar tota la informació necessària a l’estudiós a través d’unes generoses notes crítiques i les convencions habituals en l’escriptura musical de fonts històriques, no renuncia a oferir un material pràctic per a l’intèrpret. Sigui com sigui, amb aquesta nova publicació, a banda de posar punt i final a un gran projecte de recuperació patrimonial massa dilatat en el temps, es posa a disposició del públic una important col·lecció de nou repertori que ens apropa més al coneixement d’una època i el seu llenguatge a través de l’obra d’un dels seus creadors més genials.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Fitxa de compra a la Biblioteca de Catalunya
Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya
[1] Felip Pedrell, Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona. Barcelona i Vilanova i la Geltrú, 1909.
[2] Higini Anglès, Opera Omnia: Musici organici Johannis Cabanilles, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1927.
[3] – Miquel Bernal Ripoll, Procedimientos constructivos en la música para órgano de Joan Cabanilles, tesi doctoral, Universidad Autónoma de Madrid, 2003. [https://repositorio.uam.es/handle/10486/131080]
– Nuno Mendes Santos, «Obres per a violí en un llibre d’orgue del segle xvii: el manuscrit 387 de la Biblioteca de Catalunya» a Revista Catalana de Musicologia, vol. vi (2013), p. 47-64.