La invenció de la màquina d’escriure a final del segle XIX va permetre la mecanització de l’escriptura personal, un tipus d’escriptura que fins aleshores havia quedat pràcticament al marge dels avenços tècnics.
Si en un principi aquestes màquines van ser poca cosa més que joguines cares per escriure cartes a l’abast de molt pocs, a partir de la dècada de 1880 el constant perfeccionament mecànic i la cada vegada més àmplia producció de tota mena de dissenys van permetre que el seu ús transcendís l’àmbit personal per introduir-se definitivament en el món professional. La irrupció de la màquina d’escriure al món de les oficines va permetre augmentar la productivitat de les tasques administratives, però sobretot, va contribuir decisivament a la incorporació de la dona al mercat laboral. També l’aportació de la màquina d’escriure en les tasques de creació literària i de crònica periodística la van fer ben aviat insubstituïble, i un temps després, es va integrar com un utensili més de quasi qualsevol llar.
La màquina d’escriure és inseparable dels usos i costums del segle XX, i el seu llegat tecnològic, social i cultural ens continua acompanyant avui en dia en manifestacions tan diverses com els nous dispositius d’escriptura o els moviments per la igualtat laboral entre homes i dones.
A través de la col·lecció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, aquest llibre us convida a conèixer els fets més destacats de la història de la màquina d’escriure.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya