La Sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2019 (causa especial 20907/2017) sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya constitueix una resolució judicial d’una gran rellevància. Es tracta de la causa seguida contra exmembres del Govern de Catalunya, l’expresidenta del Parlament de Catalunya, el president d’Òmnium Cultural i l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per actuacions presumptament vinculades a la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017.
La importància d’aquesta Sentència no es limita a l’àmbit estrictament penal i a l’afectació dels drets de les persones encausades i condemnades, sinó que també incideix en el desenvolupament de l’autogovern de Catalunya. Cal destacar especialment el fet que les persones processades i acusades de delictes greus que podien comportar altes penes de presó fossin elegides com a representants polítics pels ciutadans catalans en tots el àmbits territorials: català, estatal, europeu i municipal (Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats, Senat, Parlament Europeu i Ajuntament de Barcelona). Aquestes decisions del cos electoral, que suposen l’elecció de persones per exercir funcions representatives, vinculades de manera directa o indirecta a l’autogovern de Catalunya, van acabar restant ineficaces com a conseqüència del desenvolupament del procés penal i la sentència que l’ha culminat provisionalment. Addicionalment, es tracta d’una sentència que probablement incidirà en un futur proper en la interpretació jurídica i en el desenvolupament pràctic de la democràcia espanyola.
En el rerefons d’aquesta resolució judicial hi ha una reivindicació, comuna amb territoris d’altres democràcies plurinacionals, de decidir sobre el seu estatus polític de futur. Una reivindicació que compta amb el suport de les principals institucions polítiques del país i d’una part molt rellevant de la societat catalana.