L’autogovern de les entitats territorials està protegit en les federacions i els estats regionals democràtics d’una manera efectiva i estable? Quines institucions i procediments de decisió col·lectiva són més eficients per assolir aquesta protecció? Quina evolució mostren? Permeten un aprofundiment de l’autogovern o més aviat en representen una laminació creixent? Hi intervé el caràcter uninacional o plurinacional de les democràcies en la protecció i el desenvolupament de l’autogovern? En quina mesura? Quins són els procediments institucionals més adequats per protegir l’autogovern en les democràcies plurinacionals?
Aquest informe vol donar resposta a aquest tipus de preguntes, que es poden resumir amb la qüestió general introduïda en el subtítol de l’informe: com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria. La perspectiva analítica adoptada per respondre aquesta qüestió general és doble: 1) les anàlisis actuals de les teories de la democràcia i el federalisme, i 2) les experiències pràctiques que mostra la política comparada actual de les democràcies federals i regionals del nostre temps (uninacionals i plurinacionals). A partir d’aquests dos components, s’analitza de manera específica el cas de Catalunya dins de l’actual Estat de les autonomies.
Les institucions i els procediments de decisió de les democràcies actuals no presenten el mateix grau d’efectivitat (eficàcia i eficiència) per a la protecció i el desenvolupament de l’autogovern. D’altra banda, el mateix tipus d’institució o de procediment no presenta el mateix grau d’efectivitat en els diversos casos empírics. En aquest informe, ens centrem a analitzar les proteccions o garanties institucionals de l’autogovern en les democràcies que es caracteritzen per una estructura territorial composta (federacions i estats regionals amb descentralització política).
El document s’estructura en deu capítols analítics i unes conclusions. Cada capítol s’adreça a analitzar l’impacte d’una determinada institució o entramat institucional en la protecció de l’autogovern. Les institucions que s’analitzen són el consociacionalisme, les competències exclusives, les asimetries, els procediments opting in i opting out, el bicameralisme, el poder judicial, el control de constitucionalitat, la reforma constitucional, i les clàusules de secessió.