Les disputes entorn de la sobirania –qui governa, on i en nom de qui–, han conformat la història d’Europa des de fa molts segles i les greus vulneracions de drets que han vingut aparellades als esmentats conflictes no semblen tenir final. En ple segle XXI, continua existint un lloc inaccessible al debat raonat i a la decisió democràtica: la modificació de les fronteres estatals. Es tracta, doncs, d’un debat que posa en qüestió els marcs de sobirania dels estats membres de la UE i que convé interpretar en el marc de la redefinició de la governança a escala europea i també global.
Els nous continguts que presentem en aquest monogràfic especial de la revista IDEES dedicat al conflicte entre Catalunya i Espanya són fruit de la col·laboració del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis amb el projecte liderat per Eusko Ikaskuntza i l’Institut d’Estudis Catalans per elaborar un codi de bones pràctiques que faciliti la resolució democràtica dels conflictes territorials de sobirania a Europa.
Les aportacions teòriques recollides en aquest volum parteixen d’un diagnòstic compartit que s’articula al voltant dels eixos següents:
· El dret hauria d’oferir un marc segur i just per solucionar les controvèrsies sobre la sobirania;
· Cal analitzar i destacar les bones pràctiques i exemples existents i que cal seguir en la gestió d’aquest tipus de conflictes;
· Destaca la manca d’un marc normatiu a Europa per gestionar aquestes qüestions, més enllà d’algunes solucions ad hoc a determinats països, amb la qual cosa tot acaba depenent del grau d’assentament de la cultura democràtica a cada país; i
· El buit normatiu és evident a escala supranacional, en tant que les interpretacions dominants relatives a l’exercici del dret d’autodeterminació dels pobles s’han revelat insuficients per gestionar adequadament els conflictes de sobirania en contextos democràtics.
En aquest context, l’elaboració i l’aplicació d’un codi estàndard de bones pràctiques seria una vacuna eficaç davant de l’erosió de la democràcia i promouria la integració federal europea. Aquest codi contribuiria doncs a determinar quin pot ser el rol i la contribució de les institucions europees, consolidant la pau i la cooperació en el context d’una sobirania compartida i oberta entre els estats membres. Fins i tot existint barreres jurídiques, hi ha un espai perquè la UE tingui una intervenció activa, en la que proposem de bussejar. En definitiva, aquesta codi podrà fer una aportació enorme a la democràcia i al dret europeu, en una Europa que necessita renovar-se, però de forma reglada i a través d’instruments deliberatius.