Amb motiu de la commemoració, avui 14 d’abril, dels 90 anys de la proclamació de la República, recollim aquí les publicacions de la Generalitat sobre aquest període històric:
República a Catalunya: ciutadania i autogovern
Aquest llibre, escrit per la professora Montserrat Duch, recorda i commemora els 90 anys de la proclamació de la República. Amb un to divulgatiu, la seva autora proposa una visió general sobre un moment crucial de la nostra història immediata, molt útil per entendre el present. Es mostra la perseverança per dur a la pràctica un ideari, el republicà, els pilars del qual es podrien resumir en qüestions tan evidents, però no per això acceptades per les elits, com que: els homes i les dones neixen lliures i iguals, la sobirania resideix en el poble, el govern s’ha de fonamentar en el Dret, la monarquia hereditària és prescindible, tota la ciutadania ha de poder votar, la discussió de les opinions ha de ser lliure, no hi ha una religió d’Estat, etc.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Les competències legislatives de la Generalitat de Catalunya en matèria de dret civil en la Segona República: precedents, textos i discursos
Aquesta obra es divideix en dues parts: la primera dedicada als precedents i la segona centrada en la Segona República. En la primera part es transcriuen tant els preceptes unificadors del constitucionalisme espanyol del segle XIX com les propostes autonomistes catalanes, que poden tenir el seu origen en el discurs pronunciat a les Corts Constituents el dia 19 de maig de 1869 per Pi i Margall. La segona part, que constitueix el gruix del treball, se centra en la Segona República, seguint un itinerari cronològic que comença amb l’elaboració dels textos legals, continua amb la interpretació de l’article 15.1 de la Constitució per la doctrina i la Jurisprudència del Tribunal de Garanties Constitucionals i acaba amb una breu referència a l’intent de reforma constitucional d’Alcalá Zamora.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Els fons de la Generalitat de Catalunya (Segona República i Exili). 1. Fons salvaguardats pel Partit Nacionalista Basc (1936-1940)
La documentació que es presenta en aquesta publicació pertany a la Generalitat de Catalunya, i va ser generada durant la Segona República i el primer exili del Govern català a París. El triomf del règim franquista, l’any 1939, va suposar la destrucció i la dispersió de la major part d’aquest fons. Alguns d’aquests arxius van anar a parar a l’estranger. Aquest és el cas dels documents trobats a l’Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana, a Artea, cedida a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i de lliure accés al públic.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Guia del fons Generalitat de Catalunya (Segona República). 1931-1939
Instrument de descripció bàsica per conèixer el contingut d’aquest fons. Consta de documentació en suport paper, microfilm, fotografies, mapes i plànols, i publicacions. L’organització del fons (amb la taula de procedències, el quadre de classificació i l’inventari de documents) permet fer consultes sobre organismes concrets, períodes cronològics específics i altres paràmetres de recerca, d’interès tant per als investigadors professionals com per als ciutadans en general.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Revista Idees 43. Ètica, seny i valors republicans
Revista trimestral de debat i de reflexió editada pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis amb l’objectiu d’establir un marc per a l’anàlisi i la discussió sociològica i ideològica del món actual, més enllà de problemàtiques més immediates. Aquest número recull les ponències presentades a la Jornada “Usos (i abusos) del seny polític” que el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis va organitzar el 19 d’octubre de 2016 a l’Ateneu Barcelonès, amb l’objectiu de reflexionar i debatre tant des del punt de vista polític com filosòfic al voltant del seny i del pacte, dos conceptes entesos de manera problemàtica des de fa temps, molt especialment en l’etapa decisiva del procés cap a la sobirania nacional.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Ignorades però desitjades. La dona política durant les eleccions de la Segona República a Catalunya
Anàlisi històrica del llarg i dificultós procés d’obtenció del sufragi femení i l’assoliment dels drets de les dones durant la Segona República a Catalunya. L’estudi parteix de les primeres propostes de concessió de vot femení a Espanya i el paper de la dona en política al llarg de la dictadura de Primo de Rivera i analitza els atzars de les reclamacions sufragistes entre 1931 i 1936, amb focus d’atenció entre d’altres aspectes sobre la participació de la dona en la campanya de l’Estatut d’Autonomia, les seccions femenines dels partits o l’obtenció del sufragi femení en la victòria conservadora de 1933. Josep Lluís Martín i Berbois és doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en la història de Catalunya a finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Els orígens del republicanisme nacionalista. El Centre Nacionalista Republicà a Catalunya (1906-1910)
Recerca sobre els orígens històrics del republicanisme nacionalista a partir de la formació del Centre Nacionalista Republicà (CNR), espai de confluència política catalanista i republicana creat el 1906. Entre els focus d’estudi de l’equip coordinat pels professors Santiago Izquierdo (UPF) i Gemma Rubí (UAB), la implantació del CNR més enllà de les comarques barcelonines, les claus de l’aglutinament d’aquest espectre polític sota les sigles d’Esquerra Republicana de Catalunya o la pluralitat interna del catalanisme polític.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
República Catalana, Generalitat de Catalunya i República Espanyola. A l’entorn de la Generalitat de Catalunya i la República Espanyola, de F. Maspons
Reedició del dictamen sobre la proposta d’Estatut del 1932 “La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola”, publicat a Barcelona el 1932, a càrrec del jurista Francesc Maspons i Anglasell. Completen el volum un estudi de Lluís Duran sobre el context històric i social generat pel dictamen, un altre d’Hèctor López Bofill on analitza els elements que jurídicament encara poden ser vàlids, i un perfil biogràfic a càrrec de Ferran Armengol.