Remei Oliva Berenguer (Barcelona, 1918) tenia 20 anys quan va haver de deixar casa seva, a Badalona, la vida de modista i tots els seus somnis per fugir cap a França. Com ella, milers de republicans que havien perdut la guerra marxaven a l’exili amb incertesa, l’hivern de 1939. Els records d’aquella experiència, que la Remei va viure al costat dels seus pares i del seu marit Joan, han quedat fixats per sempre més en la seva memòria. Una memòria prodigiosa que plasma en aquest llibre de manera senzilla i honesta, i que ens permet copsar una època significativa del nostre passat recent.

Al crit d’«allez, allez…» els van fer entrar a la platja d’Argelers, que s’acabà convertint en un camp de concentració per a setanta-cinc mil refugiats que fugien de la repressió franquista. El seu relat abasta els quinze mesos de reclusió en aquest camp i en el de Sant Cebrià, el naixement del seu fill Rubèn a la Maternitat d’Elna l’any 1940 i la difícil integració en una França immersa en la Segona Guerra Mundial. Les dures condicions de vida enmig de la sorra i els filats, però, no van minvar la seva dignitat ni la lluita per aconseguir una vida millor per a la seva família.

La història de la Remei ens empeny a no oblidar els milers de dones que van patir les conseqüències de la Guerra Civil espanyola; ens mostra la indiferència dels estats envers les víctimes de les guerres i també la generositat i la solidaritat de persones gràcies a les quals va poder canviar la seva sort.

Aquestes memòries, escrites en francès el 1988 i publicades ara en català, són un testimoni excepcional de la valentia i la dignitat de les dones republicanes exiliades, una part ineludible de la nostra història col·lectiva i una necessària reflexió per les generacions futures.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Memòries

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya