La crisi sanitària de la COVID-19 i les mesures sanitàries per combatre-la han derivat, en els països més desenvolupats, en una profunda crisi econòmica, d’una intensitat sense precedents en l’època contemporània.
Els fons Next Generation EU i el Marc Financer Pluriennal de la UE per al període 2021-2027 constitueixen una oportunitat única i difícilment repetible en l’horitzó temporal de les properes dècades per fer front a la crisi generada per la COVID-19 i per reconstruir el nostre sistema productiu, que ha de ser més ecològic, digital i resilient.
La crisi de la COVID-19 irromp en un moment en què l’economia catalana, d’una banda, es troba immersa en un context de clar alentiment del procés d’acumulació del capital. De l’altra, assistim al trencament del vincle que havia persistit des de la segona meitat dels anys vuitanta i segons el qual, el procés de convergència cap als nivells d’estoc de capital per càpita de les economies més riques de la UE havia coincidit amb un procés de convergència del nivell de benestar material de la seva població (expressat pel PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu). Aquest fet fa palesa la necessitat de millorar la qualitat i la composició de la inversió a Catalunya per obtenir un millor rendiment del capital instal·lat i per garantir un creixement sostenible de l’ocupació i de la riquesa.
Aquesta evolució de l’estoc de capital per habitant a Catalunya es produeix de forma molt significativa per l’alentiment i, a partir de l’any 2012, reducció, de l’estoc de capital púbic per habitant. Des de finals dels anys setanta l’estoc de capital públic no havia viscut un retrocés d’aquesta magnitud dels seus nivells. Aquest fet posa de manifest que la inversió bruta realitzada en la darrera fase expansiva de l’economia catalana no està sent suficient, ni tan sols per cobrir el procés de depreciació de l’estoc de capital acumulat en els anys precedents. Així, un dels elements que estarien limitant les possibilitats de creixement de l’economia catalana en l’actualitat és l’atonia de l’estoc de capital públic, amb el consegüent menor aprofitament dels seus efectes multiplicadors, que doten de resiliència el sistema productiu i que poden assentar les bases per a la lluita contra les desigualtats, accentuades arran de la crisi de la COVID-19.
Davant d’aquesta situació, el CTESC ha elaborat l’informe L’estoc de capital a Catalunya: el paper de la inversió pública i l’oportunitat del fons Next Generation, en el qual s’analitzen els dèficits en matèria d’inversió a Catalunya a partir de l’estudi de l’estoc de capital per càpita disponible. L’objectiu és identificar aquelles inversions que, en el marc dels fons Next Generation EU, poden ser més rendibles socialment i econòmica per pal·liar i revertir els efectes de la crisi de la COVID-19 i per fer realitat la transformació necessària que ha d’experimentar amb urgència el nostre teixit productiu en clau digital i ecològica per dotar-lo d’una major resiliència.
Amb aquest informe, el CTESC aporta al Govern de la Generalitat de Catalunya les consideracions i recomanacions acordades per tots els seus membres en relació amb el disseny, la gestió i l’execució dels projectes d’inversió vinculats als fons europeus. En aquest sentit, el CTESC remarca el caràcter únic i difícilment repetible en un horitzó temporal proper, de l’Acord, del 21 de març del 2020, del Consell Europeu sobre el Marc Financer Pluriennal 2021-2027 i el NGEU per fer front a la crisi generada per la COVID-19. Aquesta oportunitat evidencia la necessitat de posar d’acord tots els agents implicats en la concreció dels projectes de transformació de la realitat econòmica catalana.
En aquest context, i com a recomanació general, recollint el posicionament del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) respecte del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) a través del qual s’articulen la major part dels fons europeus associats Next Generation EU (NGEU), el CTESC està d’acord en què la manca de convergència econòmica i social entre els estats membres i regions constitueix una amenaça per a la sostenibilitat política del projecte europeu i per a tots els beneficis que aquest ha reportat als ciutadans europeus. I per tant, el CTESC comparteix que el principal objectiu del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) ha de ser promoure la cohesió econòmica, social i territorial de la Unió; mitigar l’impacte social i econòmic de la crisi; i donar suport a les transicions ecològica i digital. L’objectiu és aconseguir una Europa climàticament neutra d’aquí al 2050, contribuint d’aquesta manera a restaurar el potencial de creixement de les economies dels estats membres després de la crisi de la COVID-19, fomentar la creació d’ocupació i promoure el creixement sostenible.
Les iniciatives emparades en el marc de l’MRR han d’anar acompanyades d’un reforç de la competitivitat de l’economia europea, és a dir, de la seva capacitat per incrementar la seva productivitat i el seu nivell de vida de manera sostenible convertint-se, al mateix temps, en una economia climàticament neutra, en particular a través de la investigació, el desenvolupament i la millora de les qualificacions dels treballadors.
En el context actual i per la seva major vulnerabilitat, el CTESC també comparteix que els plans que es derivin de l’MRR han de prestar ajuda financera directa a les petites i mitjanes empreses. Finalment, tal com es recull en la legislació europea, en l’estatal, i en la catalana, tot aquest procés requereix necessàriament de la participació activa del interlocutors socials i les organitzacions de la societat per tal que els seus punts de vista, a través de l’acord, s’integrin en els plans presentats pels estats membres.
Les recomanacions específiques de l’informe fan referència a dos àmbits concrets: d’una banda, la gestió dels fons Next Generation i, de l’altra, l’orientació que haurien de tenir els projectes d’inversió seleccionats en aquest marc.
Finalment, el CTESC també posa de manifest el paper fonamental que els agents socials han de tenir en el control de l’ús dels fons europeus a Catalunya, aprofitant la seva autonomia i expertesa. En aquest sentit, es recomana crear en el si del CTESC un òrgan de seguiment i avaluació que pugui establir un diàleg amb altres òrgans de l’Administració i que, entre altres qüestions, pugui:
– Col·laborar en el disseny de la gestió dels fons.
– Aportar criteri a la selecció de projectes.
– Fer una avaluació independent i un seguiment de l’execució dels projectes.
Joan Antoni Santana Garcia
Doctor en Economia. Director del Gabinet Econòmic del CTESC