L’informe sobre El dret a l’habitatge presenta els principals resultats de la recerca a l’entorn dels problemes per accedir a l’habitatge i mantenir-lo a Catalunya. L’informe adopta sis perspectives complementàries a través de les quals es pretén oferir una visió completa de la situació actual que serveixi com a base per a la formulació de recomanacions.

La primera perspectiva és la social, que es desplega de manera transversal en l’informe i determina tres aspectes rellevants: la naturalesa de l’objecte d’estudi (fruit d’una preocupació compartida), l’interès per comprendre els fenòmens que s’hi analitzen (les formes d’exclusió residencial) i la voluntat per millorar la situació de partida (fent propostes). Les altres cinc perspectives són la històrica (anàlisi del context), la jurídica (anàlisi de la normativa i la jurisprudència), la politicoeconòmica (anàlisi de la situació actual i de les polítiques d’habitatge), la comparada (anàlisi d’experiències en l’àmbit local, català, espanyol i internacional) i la propositiva (elaboració de recomanacions), cadascuna de les quals pren el relleu a l’anterior en els successius capítols que configuren l’informe.

A partir d’aquestes diferents aproximacions per encarar-se amb l’objecte d’estudi se’n dedueixen un seguit de constatacions que de manera molt resumida s’exposen a continuació.

– Fer efectiu el dret a l’habitatge no es pot desvincular de les característiques i l’evolució històrica del sistema d’habitatge de Catalunya i l’Estat, de les mesures i els instruments de què disposen actualment les polítiques d’habitatge i de les tendències que operen en el mercat.

– La Llei 18/2007 de 28 de desembre, del dret a l’habitatge i el conjunt de normatives posteriors expressen un canvi en la interpretació que s’ha fet d’aquest dret i del seu abast, en establir una relació innegable amb la garantia del dret a l’habitatge.

– Les dades analitzades a l’informe fan palès l’important increment de preus de l’habitatge durant el període 2014-2019, tant de compra com de lloguer, la pervivència d’una cultura propietarista, tot i que lentament corregida, i la presència gairebé testimonial de l’habitatge de lloguer social.

– Les principals claus interpretatives en relació amb la problemàtica existent en relació amb el dret a l’habitatge a Catalunya les proporcionen, d’una banda, la diferència creixent entre el preu de l’habitatge i la renda familiar disponible, i de l’altra, la sobrecàrrega de les despeses d’habitatge, sobretot en el cas dels lloguers a preu de mercat. Així, preocupa que el 12,6% de famílies pateixi un amuntegament greu a la seva llar i el 12,4% tingui un excés de despeses relacionades amb la llar.

– Un fet que reflecteix clarament les dificultats per accedir a un habitatge i mantenir-lo és que actualment la política més destacada de la política d’habitatge són els ajuts concedits per al seu pagament, especialment els ajuts destinats al pagament del lloguer.

L’informe també s’ha fet ressò del debat en relació amb la regulació dels preus de lloguer privat, on es descriuen la diversitat de models que s’han posat en marxa a diferents parts del món.

A partir d’aquí, l’informe incorpora un capítol amb més de 140 recomanacions, consensuades per tots els membres del CTESC, amb la finalitat de fer més efectiu el dret a l’habitatge a Catalunya. Aquestes recomanacions es desglossen en 5 grans apartats: sobre el mateix dret a l’habitatge, la situació d’aquest dret a Catalunya, les polítiques d’habitatge a Catalunya, mesures i instruments d’aquestes polítiques –apartat on es troben gran part de les recomanacions– i, per últim, un apartat amb recomanacions en relació amb els efectes de la COVID-19 en aquest dret.

Xavier Riudor
Politòleg, director de l’informe i del Gabinet Tècnic del CTESC

El dret a l’habitatge (pdf)