Aquesta publicació se centra en la relació entre els arxius i el conflicte polític en el segle XX, prenent com a exemple els arxius catalans en el període comprès entre els anys 1931 i 1939. La Generalitat de Catalunya va iniciar entre els anys 1931 i 1936 una destacable política cultural i en concret en matèria d’arxius, que no partia de zero. L’Institut d’Estudis Catalans, creat per la Diputació Provincial de Barcelona l’any 1907, va dur a terme nombroses i diverses accions sobre el patrimoni documental del país que va servir de base per a l’obra institucional de la dècada dels anys 1930.

Però de la planificació es va haver de passar a les circumstàncies sempre difícils d’un conflicte bèl·lic i en aquest context Jaume Enric Zamora Escala se centra en la reconstrucció del salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), esdevenint el nucli principal d’aquest treball. De la mà de la Secció d’Arxius del Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya encapçalada per Agustí Duran i Sanpere i un nombrós equip de col·laboradors es ressegueix la tasca i les vicissituds de la salvaguarda d’aquest patrimoni cultural cabdal per a la història del país.

S’acaba la guerra i els arxius retornen a Barcelona, procedents principalment de Viladrau, refugi de bona part dels arxius de la ciutat i d’altres procedències d’arreu de Catalunya. Quins foren els arxius protegits? Quines varen ser les actuacions de la Secció d’Arxius arreu del país? Ho podem seguir amb detall en aquest estudi.

En paral·lel, també es presenta l’altra cara de la moneda, amb l’acció de les tropes franquistes consistent en l’espoli i la confiscació de documents provinents de l’Administració catalana, d’entitats i de particulars -els anomenats “Papers de Salamanca”- en el transcurs de la Guerra Civil, que tenia com a objectiu final exercir la depuració i repressió al bàndol perdedor, un cop finalitzat el conflicte.

Es descriuen els processos judicials a Agustí Duran i Sanpere que ens evidencien la imparable maquinària “depuradora” del règim franquista i també els diversos usos dels documents i dels arxius a través de la premsa durant la guerra, concretament des de La Vanguardia. I finalment, s’analitzen les vicissituds dels arxius dels presidents de la Generalitat de la Catalunya de la Segona República espanyola i a l’exili, així com el seu estat, el contingut, l’accessibilitat i la ubicació actuals.

En resum, una bona oportunitat per descobrir la història dels nostres arxius en el primer terç del segle XX, imprescindible per conèixer el significat, els valors i el poder que representen els arxius en temps de pau i en temps de guerra.

Jaume Enric Zamora Escala
Autor

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya