A final de la dècada dels setanta del segle passat, la Xina era un país devastat per la revolució cultural, molt poc industrialitzat i la seva aportació al PIB mundial era inferior al 2%. El 1979, sota el ferm i hàbil lideratge de Deng Xiaoping, s’inicia el procés de reformes que va permetre desplegar les polítiques d’obertura i liberalització de la seva economia, a la vegada que es consolidava el poder del Partit Comunista xinès després de la mort de Mao Zedong. Un procés de transformació interna que va comportar deixar enrere una economia centralitzada i planificada, per passar a ser una economia de mercat que s’obria al món. Al mateix temps, l’anomenat “país del centre” va viure un procés de transició demogràfica: d’una societat rural a una societat urbana, però fortament tutelada pel règim de partit únic. Quatre dècades més tard, la Xina s’aproxima a gairebé el 20% del PIB global a un ritme sostingut de creixement de vora del 10% de mitjana anual, en el que és considerat el creixement continuat més ràpid de la història en l’economia d’un país, segons el Banc Mundial.
La revista IDEES proposa una anàlisi en profunditat, des de diferents angles i mirades, sobre la realitat xinesa. No podíem pretendre donar una resposta unívoca o definitiva als debats sobre la transformació i consolidació de la Xina com a superpotència i sobre quin serà el seu rol en els grans temes clau de l’agenda global, però segurament els continguts d’aquest dossier obren una finestra que permet veure de manera més precisa el present i el futur d’una superpotència que no només serà, sinó que ja és, una realitat.