Amb una cinquantena de llibres publicats i un gran nombre d’articles, Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Granada, 2012) és una de les grans polígrafes de les lletres catalanes del segle XX. L’obtenció del premi Josep Pla per Testament a Praga (1971), a cinquanta-un anys, va fer possible el retorn a Barcelona, després de trenta-dos anys d’exili.

Va conrear gairebé tots els gèneres, sovint mesclant-los i depassant-los. D’epistolaris, pròpiament, només en va publicar un: Cartes al fill recluta (1984). Amb tot, va fer ús d’aquest recurs en moltes obres, tant en les «cròniques» com en les novel·les. I en el viure quotidià, en una família de la diàspora, la correspondència era l’únic mitjà de comunicació entre les persones estimades.

Aquest volum recull una mostra dels centenars de cartes personals i professionals de Teresa Pàmies, una de les grans polígrafes de les lletres catalanes del segle XX. A part de trenta-dues cartes, inclou també un pròleg de Sergi Pàmies i una introducció de Montserrat Bacardí.

Sergi Pàmies explica que Teresa Pàmies escrivia sempre les cartes amb còpia (paper carbó i paper de ceba) i que gràcies a això va deixar constància de gairebé tota la seva correspondència. La selecció que trobem a “M’agrada escriure. M’agrada rabiosament” Cartes (1938-2002), que ha estat elaborada sota el criteri de Montserrat Bacardí i Sergi Pàmies, és una mostra diversa i representativa de les cartes que escrivia l’autora. Aquestes cartes que són, encara segons Sergi Pàmies, “un exemple del seu tarannà, carismàtic però educat, combatiu però directe, que ens retorna una Teresa Pàmies agraïda amb els escriptors, crítics i lectors que la van ajudar […]”.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya