Després de segles de lluita, de les successives onades que arrenquen des de final del XIX, i del canvi cultural que s’ha anat produint en els últims anys, el moviment feminista ha aconseguit que les seves reivindicacions s’ubiquin en el centre del debat social i polític de les democràcies liberals. L’anàlisi crítica del patriarcat i la incorporació de la perspectiva de gènere als diferents camps de les ciències socials, han establert les bases teòriques per analitzar les desigualtats estructurals entre els homes i les dones i definir i desenvolupar les eines polítiques per revertir-les. Malgrat els enormes reptes, les discriminacions existents i les múltiples formes en què persisteix la desigualtat, el programa polític, social, econòmic o cultural dels feminismes se situa avui al capdavant de les lluites democràtiques i les seves propostes formen part de l’agenda pública. Uns avenços i una força que s’han focalitzat en la situació de subalternitat de les dones però que aspira a transformar de soca-rel les nostres societats. Els canvis que proposen els feminismes, com a projectes profundament transformadors però, no només interpel·len i afecten les dones, sinó que es dirigeixen al conjunt de la societat i, per tant, també als homes.
En els últims anys, i a mesura que ha anat avançant l’hegemonia del moviment feminista, s’ha fet cada vegada més evident la importància d’una pregunta: quin és el lloc i el paper que els homes tenen en aquesta lluita que ve a canviar-ho tot? Són els homes subjectes passius i aliats merament col·laterals de les lluites feministes o són també actors imprescindibles dels canvis estructurals que l’agenda feminista proposa?
Aquesta qüestió, una de les preguntes del nostre temps, alguns l’estan responent en clau reaccionària. A mesura que s’han anat conquerint de manera creixent espais a la societat per part de les dones, han proliferat a la vegada, discursos neomasclistes que evidencien un malestar masculí present en alguns segments socials. Un malestar, que prové d’aquells homes que viuen amb dificultats els canvis proposats pels feminismes, o bé, estan desubicats en els seus rols i les seves relacions, o no estan disposats a renunciar a certes posicions de privilegi i domini. A ells es dirigeixen els projectes reaccionaris i d’extrema dreta que fan de la salvaguarda de la masculinitat tradicional un dels seus eixos discursius.
Repensar la masculinitat per transformar la societat. Revista IDEES