L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya │ Apunt de Josep Maria Solé i Sabaté

La història de l’Escola Popular de Guerra i dels oficials que s’hi formaren és la de la institució creada per decret del Departament de Defensa de la Generalitat de Catalunya de 26 d’agost de 1936. Els oficials formats haurien de ser els que des de la Catalunya en guerra i revolució ajudarien a guanyar el conflicte fratricida provocat pels militars rebels facciosos.

Els magres resultats militars a l’Aragó i la fracassada operació a Mallorca feren evident la necessitat d’aconseguir oficials i comandaments mitjos per poder fer front a una guerra amb fronts més o menys estables, moviments de tropes formades per milers d’homes, maquinària militar pesada i una logística bèl·lica que exigia una mínima preparació tècnica i professional prèvia.

La creació de l’Escola en un moment d’eufòria revolucionaria i el poder a les seves mans, feia que es rebutgessin la disciplina i la jerarquia dels exèrcits regulars. La paradoxa és que, als pocs dies, alguns dirigents de la CNT-FAI, principalment els que estaven al davant de les columnes o en llocs de responsabilitat militar a la rereguarda, van agafar consciència que amb l’entusiasme no n’hi havia prou i que, en primer lloc, es necessitaven “instructors de guerra”, eufemisme per no dir clarament caps i oficials, i que, en segon lloc, amb la seva formació acadèmica i després la seva presència al front, calia recuperar l’estructura de qualsevol exèrcit regular. Als soldats, se’ls deia milicians; als caps, assessors tècnics; i als oficials, instructors. Però la dura realitat de la guerra s’acabà imposant en pocs mesos, malgrat les fortes resistències a acceptar la jerarquia i disciplina d’un exèrcit que havia de tenir les estructures clàssiques de qualsevol exèrcit modern de l’època. És en aquest context que a final d’agost de 1936 es va crear a Catalunya la primera Escola de Guerra, dependent d’un govern i no de cap partit o sindicat, a la zona republicana.

Finalment, foren 1.985 els oficials sortits de l’Escola Popular de Guerra de la Generalitat que formaren part de l’Exèrcit Popular republicà i que combateren, lluitaren i moriren en tots els fronts de guerra.

A la postguerra i durant la Dictadura, la gran majoria dels oficials supervivents continuarien de per vida la lluita per la civilitat i la democràcia.

Josep Maria Solé i Sabaté
Autor

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Deixa un comentari