El context històric, polític, social i internacional en què es va crear la Societat de Nacions, el dels anys 1919-1920, amb la fi de la Primera Guerra Mundial i dels tractats internacionals que en sorgiren, coincideix també amb un moment particularment intens de la història de Catalunya. Catalunya, com tantes altres parts del món, vivia en plena ebullició, en part degut al nou context global que començava a fer els seus primers passos, però també a causa de dinàmiques pròpies de caràcter intern o vinculades a la relació —sempre complexa— entre Barcelona i Madrid. Una part important de la societat catalana havia seguit amb fruïció l’evolució de la Gran Guerra i, des de la intel·lectualitat catalana, es rebé amb interès i curiositat el projecte de la Societat de Nacions que —en diversos aspectes— casava bé amb els postulats de modernitat i civilitat del noucentisme.
I en mig de tot això, es donà a Barcelona la celebració de la primera conferència intergovernamental organitzada per la Societat de Nacions, la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit, que el març i abril de 1921 es dugué a terme entre el Palau de la Generalitat i el Saló de Cent. Un fet sense precedents que fou percebut com una oportunitat per part de Josep Puig i Cadafalch, aleshores president de la Mancomunitat i pioner a desenvolupar una política d’acció exterior des de les institucions de govern de la Catalunya contemporània.
És precisament en el context de l’efemèride del centenari de l’esmentada Conferència de Barcelona (1921-2021) que es va decidir dur a terme el cicle de conferències que ha donat com a resultat aquest dossier monogràfic, que pretén aportar llum i visibilitat a un moment particular de la nostra història, però també de la voluntat de la projecció internacional de Catalunya en un context, el dels anys vint del segle passat, que manté paral·lelismes, si més no curiosos —i en algun cas ben punyents—, amb el present.