Les violències masclistes despullen un ordre de desigualtats estructurals que tenen a veure amb el sistema sexe-gènere, però també amb les interseccions d’aquesta categoria amb d’altres, com l’origen, el color de la pell, el fenotip, l’ètnia, la religió, la situació administrativa, l’edat, la classe social, la precarietat econòmica, la diversitat funcional o psíquica, les addiccions, l’estat serològic, la privació de llibertat o la diversitat sexual i de gènere.
Des que els feminismes van trencar el silenci que invisibilitza i naturalitza les violències masclistes, s’ha desenvolupat una àmplia producció de coneixement, de legislació i de transformacions socials per tal d’erradicar-les. En aquest camí, les polítiques públiques s’han centrat fonamentalment a donar respostes a les violències que tenen lloc en l’àmbit de la parella i en l’àmbit familiar. Aquests abordatges ens han permès conèixer que les condicions d’aquestes violències es produeixen i reprodueixen socialment, en diferents àmbits, com l’institucional, el comunitari, el laboral o el digital, entre d’altres. També s’ha comprovat que les desigualtats estructurals que castiguen sistemàticament les dones, els infants i els adolescents són un element clau en la reproducció de les violències masclistes en cadascun d’aquests àmbits.
El monogràfic Violències masclistes i polítiques públiques: construint respostes feministes i interseccionals, publicat per la revista IDEES, té com a punt de partida la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Es tracta d’una llei pionera al nostre país, però també a escala estatal, per l’amplitud de les formes i els àmbits de violències masclistes que reconeix i per les perspectives d’intervenció davant aquestes violències. Entre aquestes perspectives, en destaquem la perspectiva feminista i interseccional, l’enfocament dels drets humans, la incorporació d’estàndards del dret internacional dels drets humans —com la diligència deguda—, les garanties de no repetició i de no revictimització i la importància donada a la prevenció i a la reparació integral, que van molt més enllà de les respostes punitives.
Aquest monogràfic, publicat el 25N, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, està format per un seguit de textos que reflexionen sobre les implicacions de la modificació de la llei, que té per objectiu concretar i materialitzar la normativa en pràctiques i canvis concrets que hem de garantir per tal que sigui una llei viva i, fonamentalment, perquè els drets de les dones, els infants i els adolescents estiguin al centre de les intervencions públiques.
Violències masclistes i polítiques públiques: construint respostes feministes i interseccionals