Amb la publicació d’aquesta monografia pretenem posar a l’abast de la comunitat científica i el públic en general els resultats de gairebé setanta anys d’intervencions arqueològiques i estudis sobre la vil·la romana dels Munts (Altafulla, Tarragonès), integrada a la llista de béns del conjunt arqueològic de Tàrraco de la UNESCO. Una documentació en gran part inèdita o publicada de forma preliminar i dispersa.

Els indicis d’ocupació romana del turó del Munts (Altafulla) es remunten al segle I aC i correspondrien, possiblement, a un castellum. Un segle després, al seu voltant, es forma una vil·la de la que en coneixem part de l’àrea productiva. Una edificació que a principis del segle II dC és enderrocada per construir una nova vil·la d’extensió, monumentalitat i sumptuositat excepcionals: mosaics, pintures, estatuària, revestiments marmoris, epigrafia, arquitectura, numismàtica, antropologia física i fauna.

La importància de la vil·la del segle II dC en el context de la Hispània romana és inqüestionable. Per ubicació, extensió, monumentalitat, sumptuositat, excepcionalitat i dimensió històrica. I ho és, malgrat la manca d’una publicació de síntesi que inclogui l’anàlisi en profunditat del patrimoni moble i immoble posat al descobert després de dècades d’excavació en les quals s’ha generat un extens conjunt de dades majoritàriament inèdites. A banda d’algunes publicacions específiques o preliminars, el volum de pàgines publicades sobre els Munts contrasta amb la importància objectiva de la vil·la. Així mateix, calia dotar a la vil·la d’una proposta evolutiva, hipotètica, que posés ordre a la infinitat d’estructures identificades i calia, també, intentar donar resposta a les excepcionalitats de la vil·la en el context tarraconense i hispànic d’època altoimperial. Considerant conjuntament totes les dades, plantegem que l’excepcionalitat de la vil·la podria posar-se en relació amb un fet, també excepcional, com va ser l’estada a Tàrraco de l’emperador Adrià durant l’hivern de 122 al 123 dC. Un esdeveniment d’enorme impacte que requeria una residència digna del personatge.

L’estructura de la publicació respon a la casuística de la recerca i a la voluntat de síntesi i ordenació. La monografia inclou un capítol de síntesi (2), fruit d’una lectura i revisió de les dades arqueològiques i arquitectòniques, que incorpora les principals aportacions dels capítols temàtics. La descripció, ordenada per àmbits topogràfics, varia en funció de la documentació disponible. Extensa en el cas dels sectors intervinguts a partir de finals del segle XX, gairebé inexistent pel que fa a les excavacions dels anys 70 del segle passat, quan es van posar al descobert la major part de les estructures conegudes. La part conclusiva intenta ordenar els àmbits, edificis i sectors per fases funcionals i cronològiques –castellum tardorepublicà?, vil·la del segle I dC, vil·la del segle II, crisi de finals del segle III i vil·la tardoromana-, mentre que les darreres pàgines es destinen a explorar la possible vinculació de l’emperador Adrià amb la vil·la.

El capítol 3 es dedica a l’estudi de les pintures murals, un dels aspectes més destacables i rellevants del conjunt. En especial, el sostre cassetonat, l’escenografia arquitectònica amb corones agonístiques i el frontal d’Oceanos amb el titulus pictus on s’esmenta Caius Valerius Avitus i la seva esposa Faustina. Les dues darreres constitueixen la temàtica principal del capítol 4, on s’afronta l’estudi més aprofundit dels tituli picti en grec i llatí i, d’una forma més superficial, l’epigrafia recuperada. Les pintures s’acompanyaven d’una decoració arquitectònica que és l’objecte del capítol 5, amb peces tan destacades com els fustos i capitells que decoraven la galeria panoràmica de la vil·la. En el capítol 6 s’analitzen els revestiments musius pavimentals (corredor de la planta semisoterrani, triclinium i banys meridionals) i parietals, amb peces tan excel·lents com els quadres en opus vermiculatum i els sectilia de paret. Els capítols 7 i 8 es dediquen a l’estatuària, el conjunt escultòric més extens i rellevant dins del panorama de les vil·les altoimperials de Tàrraco. D’entre totes, destaca clarament l’escultura d’Antinous per la seva significació.

En el capítol 9 es presenten els primers resultats de l’estudi, en curs, dels revestiments marmoris. L’extraordinària quantitat i qualitat dels materials marmoris presents a la vil·la no té comparació possible dins de la tarraconense. El capítol 10 és una primera aproximació a la circulació monetària de la vil·la centrada, principalment, en el conjunt recuperat en les excavacions dels anys setanta del segle passat en els banys meridionals. En el capítol 11 s’analitza a fons la figura de Caius Valerius Avitus, legat de l’emperador Antoní Pius, duumvir de Tàrraco i resident a la vil·la com es desprèn de l’esmentat titulus pictus i d’un segell personal amb el seu nom i origo recuperat en un dels pous. El capítol 12 es dedica a l’anàlisi forense de les restes cremades d’un individu adult localitzat en una de les estances de la planta semisoterrani. Els resultats han estat de gran rellevància pel coneixement del moment final de la vil·la altoimperial. Finalment, en el capítol 13 es presenten els resultats de l’anàlisi faunística de diversos contextos de les darreres intervencions arqueològiques. El volum es tanca amb les traduccions al castellà i a l’anglès dels apartats conclusius del capítol de síntesi (2) i una bibliografia conjunta.

No és l’objectiu d’aquesta monografia exhaurir les potencialitats de la documentació existent ni, òbviament, resoldre problemàtiques que requereixen el concurs de futures intervencions arqueològiques i estudis monogràfics. Ans al contrari, voldríem que aquesta publicació fos un incentiu per a futurs projectes de recerca sobre la vil·la.

Josep Anton Remolà
Editor de Vil·la romana dels Munts (TARRACO)

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya