El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector cultural. Aquesta iniciativa va sorgir a partir la constatació de la situació estructural del sector, clarament millorable. Així, la finalitat d’aquest informe és l’anàlisi del sector cultural a Catalunya i, en particular, els reptes als quals s’enfronta, des del punt de vista de la millora de la situació de les persones treballadores i de les empreses i entitats que el conformen, amb l’objectiu de poder elaborar un seguit de consideracions i recomanacions al Govern.
L’informe s’estructura en nou capítols, entre els quals es troben el marc teòric; una anàlisi de les principals magnituds econòmiques, fent una especial incidència en els factors condicionants de l’evolució agregada del sector i en la distribució de la productivitat aparent en termes de treball i de diferents variables per dominis i subbranques; una aproximació al mercat de treball, a partir d’una classificació d’ocupacions; una descripció de les polítiques culturals a Catalunya; un recull d’experiències i bones pràctiques; i les aportacions més rellevants de les persones expertes que van participar en les sessions de compareixences organitzades al Consell.
Per últim, el capítol més rellevant de l’informe és el de consideracions, amb 50 recomanacions adreçades al Govern, totes elles consensuades per les conselleres i consellers del CTESC. Es desglossa en 5 apartats:
- El sector cultural
- La situació econòmica
- El mercat de treball
- Instruments i mesures per reforçar el sector cultural
- Recomanacions.
En el primer apartat, es fa una aproximació general al que s’entén per cultura i sector cultural. S’ha volgut subratllar la doble dimensió que caracteritza el fet cultural. D’una banda, una dimensió social, entesa com allò que serveix per identificar quelcom representatiu d’una determinada col·lectivitat. I, d’altra banda, una dimensió individual de la cultura, que dona protagonisme a l’essència creativa. Una altra qüestió rellevant és l’abast del sector cultural, amb una diversitat de sistemes de classificació, àmpliament descrits. En l’informe ens hem basat en els criteris de l’IDESCAT, a partir del grup de treball europeu d’estadístiques culturals, European Statistical System Network on Culture (ESSnet-Culture). Finalment, es fa una descripció de les aproximacions normatives a la provisió de béns i serveis culturals, vinculades a les decisions de política econòmica. Cal entendre que aquests tipus de béns i serveis són concebuts no tan sols com un bé de consum sinó com un actiu essencial del desenvolupament de les societats. Mostra d’això n’és l’Acord de Govern del setembre de 2020 pel qual es declara la cultura com a bé essencial per al desenvolupament de la personalitat individual i col·lectiva, entenent la cultura com un dret humà instaurat al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides. A més, diverses veus reconeixen la cultura com un dels quatre pilars per al desenvolupament sostenible de la societat, conjuntament amb la responsabilitat (o equilibri) mediambiental, el creixement o prosperitat econòmica, i l’equitat o progrés social.
Pel que fa a la situació econòmica del sector, una dada a recordar per sospesar la dimensió del sector és que el 2019, el valor econòmic generat a Catalunya per les activitats culturals representava el 2,2% del VAB de tota l’economia, 4.694 milions d’euros, un pes similar al del conjunt d’Espanya. Entre el 2008, a partir de la crisi econòmica, i el 2019, just abans de la pandèmia de la COVID-19, l’evolució del valor generat per les activitats culturals evidencia serioses dificultats per mantenir el ritme de creixement de les rendes generades pel conjunt d’economia i més especialment, de les rendes generades en l’agregat de les activitats de serveis. Tot plegat ha suposat una pèrdua de pes del VAB cultural en el conjunt de l’economia, i sobretot respecte de les activitats de serveis.
Hi ha tres factors explicatius d’aquesta situació: l’evolució de la seva productivitat, l’evolució de la despesa en consum cultural de les llars, i finalment, l’evolució de la despesa pública en cultura. Pel que fa al primer factor, cal tenir en compte que una part significativa de la producció de béns i serveis culturals fa un ús intensiu del talent individual, fet que comporta un consum elevat de temps de treball en el seu procés productiu. Conseqüentment, costa més incorporar millores tecnològiques i això limita les possibilitats de substituir el factor treball pel factor capital, i per tant d’incorporar millores de la seva productivitat. Així, les dades indiquen un pràctic estancament dels nivells de productivitat aparent en termes de treball entre 2008 i 2019, amb una lleugera reducció de l’1,5%.
Pel que fa al consum cultural de les llars, s’ha reduït el 37,8% en termes nominals durant el període d’estudi, provocant que el pes de la despesa en cultura per part de les famílies hagi passat del 3,3% al 2,1% del pressupost total que destinen a consum. A aquesta dada cal afegir que el 60% de la despesa cultural és en suports, equips i accessoris audiovisuals i de tractament de la informació i en equips i serveis de telefonia mòbil i internet, uns tipus de béns i serveis que tenen com a principal finalitat facilitar a la ciutadania l’accés a la cultura, però no pas la producció i creació cultural de manera directa.
Un darrer factor que condiciona l’evolució del valor econòmic generat per les activitats culturals és el suport que reben des del sector públic. I la reducció aquí també és molt significativa. El pes que té la despesa pública en cultura passa del 4,9% el 2008 al 3,3% el 2019. Ara bé, el principal causant de la reducció de la despesa cultural és la Generalitat, atès que entre 2008 i 2019 redueix el seu pes del 3% a l’1,5%, amb un volum de despesa el 2019 de 416,9 milions d’euros.
A l’informe s’han identificat 13 subbranques d’activitat, fonamentalment vinculades a les fases de creació i distribució i comercialització de la cadena de valor de cada domini, amb un VAB per persona ocupada significativament per sota de la mitjana d’activitats industrials i de serveis i de l’agregat d’activitats de serveis.
Quant al mercat de treball del sector cultural, el 2022 hi havia al voltant de 180.000 persones ocupades al sector cultural a Catalunya, equivalent al 5,2% de la població ocupada total, i que representa el 23,2% de la població ocupada al sector cultural a Espanya. En l’informe s’ha observat que la contractació al sector cultural és més sensible al cicle econòmic que la resta d’ocupacions. El sector també destaca per tenir un percentatge baix de contractes indefinits a l’estadística de contractació. En conclusió, es pot afirmar que la qualitat de la contractació és més baixa al sector cultural, especialment en les ocupacions més específiques del sector.
L’informe també ha fet una anàlisi dels instruments i mesures per reforçar el sector cultural en relació amb la millora de la situació de les persones treballadores i les empreses i entitats que el conformen. A partir de l’anàlisi efectuada, s’observa que a Catalunya es requereix un model de política cultural orientat a llarg termini i amb objectius estratègics.
A partir d’aquestes conclusions, l’informe proposa un total de 50 recomanacions adreçades al Govern, dividides en 4 grans blocs: generals, adreçades als i a les professionals del sector cultural, adreçades a les empreses i entitats del teixit cultural, i per acabar, a la disponibilitat de dades.
El sector cultural a Catalunya
Estudis i informes del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya