El llibre és un complement a l’exposició “Il·lustríssimes: dones que van dibuixar el segle XX”; tal com assenyala Teresa Costa-Gramunt, cal valorar-lo:
Com a complement escrit i gràfic a un muntatge que té tots els ingredients per enamorar els visitants, per atrapar-los l’atenció sobre els treballs exposats en tres àmbits significatius: la Llibreria, la Papereria i el Quiosc, s’ha publicat un llibre-catàleg amb el mateix títol que, com assenyalen els comissaris de l’exposició, Roser Pintó i Antoni Guiral, és, juntament a la mostra que s’ha organitzat des de la Biblioteca de Catalunya, una reivindicació de l’obra de les trenta-set il·lustradores, les Il·lustríssimes que en formen part.
S’hi reivindica la figura de les dones que van explicar de manera gràfica el darrer segle i van ser molt presents en tots els àmbits de la vida quotidiana, encara que de manera poc reconeguda i sovint anònima. La mostra és dedicada a trenta-set il·lustradores; no és, per tant, exhaustiva, sinó únicament representativa. S’ha fet la tria d’autores partint del fons de dibuixos originals de dones il·lustradores que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, concretament: Aurora Altisent, Lola Anglada, Marta Balaguer, Carme Barberà, Isabel Bas, Pilarín Bayés, Pili Blasco, Purita Campos, Roser Capdevila, Maria Claret, Montse Clavé, Maria Dembilio, Violeta Denou (col·lectiu de tres autores), Consol Escarrà, Pietat Fornesa, Rosa Galceran, Montse Ginesta, Guadalupe Guàrdia, Lluïsa Jover, Mercè Llimona, Mariel, Marika, Lisi Martín, Odile, Maria Pascual, Laura Pérez Vernetti, Carme Peris, Núria Pompeia, Fina Rifà, Maria Rius, Maria Àngels Sabatés, Gemma Sales, Carme Solé Vendrell, Trini Tinturé i Montserrat Tobella.
Es tracta d’autores que van concebre personatges icònics que formen part de l’imaginari col·lectiu, però que sovint han estat ignorades. Contemplant els seus treballs, ens trobem amb la paradoxa de percebre unes imatges que ens són molt properes, però que en canvi en desconeixem les creadores.
El volum no és pròpiament un catàleg, tot i que inclou les aportacions pròpies d’aquest gènere, com són les notes biogràfiques de les trenta-set artistes i la reproducció de dibuixos originals que formen part de l’exposició. Reivindica aquestes dibuixants i estableix un pont entre les del segle XX i les del XXI, les quals enriqueixen la publicació amb retrats de cadascuna de les “Il·lustríssimes” fets ad hoc per trenta-cinc il·lustradores del segle XXI.
A més, s’ha complementat amb sis historietes dibuixades per autores contemporànies: Susanna Martín, Cristina Bueno, Cristina Durán, Sara Soler, Raquel Gu i Laura Pacheco. Els guions, obra d’Antoni Guiral, han estat redactats expressament i recullen fets i situacions que realment van succeir (Una solució́ o La revista) o podrien haver passat de manera semblant (Mai no és tard, Dignitat o Esteu promesa?); es tracta de fils argumentals narrats i ambientats amb gran fidelitat històrica, però sense personalitzar ni caure en la paròdia; simplement són evocacions en clau fictícia. S’hi empren tons narratius diversos que van de l’humor a la malenconia o de l’acceptació dels deures familiars a la reivindicació́ feminista. En definitiva, una imatge global on irrompen molts matisos que mostren l’ambient i les traves politicosocials que va haver d’afrontar aquesta generació de dones per poder professionalitzar-se.
Antoni Guiral i Roser Pintó
Editors de Il·lustríssimes. Dones que van dibuixar el segle XX
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya