La Nota de Conjuntura Econòmica (NCE) és un informe trimestral periòdic que publica el Departament d’Economia i Hisenda i que inclou una anàlisi sobre l’evolució més recent de l’economia catalana i del seu entorn. La seva publicació coincideix amb la difusió de les dades trimestrals més recents del PIB català per part de l’Idescat, i es publica a principis dels mesos de febrer, maig, agost i novembre. Aquesta publicació és de les més longeves de la Generalitat de Catalunya (va començar a publicar-se l’any 1994, i des de l’any 2004 es difon exclusivament en format en línia).
La Nota de Conjuntura Econòmica, que comença amb un resum dels continguts més destacats de la publicació, consta de set apartats específics dedicats a analitzar l’evolució del PIB català; la conjuntura de les principals economies de l’entorn; el sector exterior; els preus i salaris; el mercat de treball; l’àmbit financer; i el sector públic. A més, la Nota de Conjuntura Econòmica inclou requadres sobre informació d’actualitat rellevant per a l’economia catalana. Al llarg de 2022 i 2023 s’han inclòs requadres sobre temes tan diversos com l’evolució del mercat de l’habitatge, l’impacte diferencial de la inflació segons el nivell de renda de les llars o l’evolució de la taxa de la temporalitat a Catalunya arran la darrera reforma laboral.
La darrera Nota de Conjuntura Econòmica va publicar-se a finals de juliol. En aquesta publicació es destaca que el segon trimestre del 2023 el PIB català experimenta un creixement notable (0,4% trimestral), tot i el context de feblesa econòmica a la zona euro i d’enduriment de la política monetària. Durant els darrers mesos els indicadors econòmics han seguit mostrant una evolució relativament positiva tenint en compte l’entorn, sobretot en el sector exterior i en el mercat de treball, si bé en altres indicadors sectorials els senyals de moderació s’han accentuat. En termes interanuals, el creixement de l’economia catalana se situa en un 1,8%, més lent que el 3,0% interanual del primer trimestre, amb una tendència de moderació compartida amb tot l’entorn econòmic. El creixement interanual de l’economia catalana és igual que el d’Espanya (1,8%), i supera el de França (0,9% interanual) i el d’Alemanya (-0,1%), segons dades de l’Eurostat.
Per sectors econòmics, els serveis registren una pèrdua d’impuls, mentre que el sector industrial i la construcció mostren un creixement important, beneficiats pels menors preus de l’energia i d’altres inputs bàsics, després de les fortes pujades que van registrar el 2022. Durant la primera meitat del 2023 el turisme estranger ha continuat creixent, però amb menys intensitat.
El comerç de béns de Catalunya amb l’estranger manté un dinamisme notable, especialment les exportacions que creixen un 15,1% interanual en termes corrents (amb dades fins a maig). En volum, el creixement de les exportacions és més moderat (6,4%) però més intens que a Espanya i algunes de les principals economies europees, on les exportacions en volum s’estan reduint lleugerament.
A la Nota de Conjuntura Econòmica del passat juliol també es destacava que la inflació s’estava moderant fins a l’1,9% interanual el juny, gràcies a l’evolució dels preus de l’energia i també per un efecte base, i la subjacent també mostrava senyals de moderació (5,9%). Els aliments continuen sent el principal focus d’inflació (10,0%). Al mateix temps, els costos laborals per treballador i mes s’acceleren (incrementen un 6,6% anual el primer trimestre).
Quant al mercat laboral, l’ocupació es manté dinàmica (l’afiliació creix per sobre del 2% interanual) i la temporalitat continua en valors mínims (14,3%), molt similar als estàndards europeus. La taxa d’atur baixa fins a un 8,4% el segon trimestre del 2023, la xifra més baixa dels últims 15 anys. La taxa d’atur també es redueix a Espanya (11,6%), i es manté estable a la zona euro (6,6%).
En l’àmbit financer, el Banc Central Europeu i la Fed continuen amb les polítiques monetàries restrictives. Continua la incertesa sobre les mesures futures i l’euríbor supera el llindar del 4%, en valors que no s’assolien des de novembre de 2008.
La Nota de Conjuntura Econòmica de juliol del 2023 també inclou el requadre “Perspectives per al mercat de l’habitatge: entre l’alça dels preus i la pujada dels tipus d’interès”. Segons aquesta anàlisi, el 2022 el 69,5% de la població catalana vivia en un habitatge de la seva propietat, una taxa semblant a la de la UE-27 (69,1%) i inferior a la del conjunt d’Espanya (76,1%). A la darrera dècada s’ha produït un augment del percentatge de persones que tenen com a residència habitual un habitatge de lloguer a preu de mercat, amb un pes que passa d’un 19,0% el 2013 a un 22,1% el 2022. Aquest percentatge és superior a la de la mitjana de la UE-27 (20,2%) i a la d’Espanya (15,5%) però està allunyat d’Alemanya (46,6%), Dinamarca (40,4%) i Àustria (31,6%). En particular, en el grup d’edat de 30 a 44 anys el pes del lloguer a preu de mercat ha passat d’un 25,2% el 2013 a un 36,5% el 2022. Les llars amb sobrecàrrega són aquelles que destinen més del 40% de la seva renda a despeses d’habitatge, i a Catalunya un 36,9% de les persones en habitatges de lloguer presentava sobrecàrrega, un percentatge molt superior al de la UE-27 (21,0%).
Cristina Amarelo
Responsable d’estudis sectorials de la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica