El llibre Convivència llança una mirada sobre el patrimoni que no ens deixa indiferents. El conjunt arqueològic de Tarragona que inclou catorze monuments i que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000 és contemplat amb un enfocament que fuig del patrimoni com una manifestació del passat que fou i proposa una reflexió que supera la diacronia per entrar en una sincronia sofisticada i complexa. El monument deixa de ser només una petjada del temps i passa a interactuar i actuar en el context urbanístic en què es troba immers en la ciutat del segle XXI.
Les petjades del passat podem resseguir-les per les ciutats i per tot el territori i són un recordatori d’allò que som, que vam ser i que serem. Present, passat i futur interactuen constantment sense que ni tan sols ens n’adonem en la nostra vida diària, ràpida i apressada. Mirar, veient-hi, deixant que la imatge que recullen els nostres ulls ens penetri fins a esdevenir una escena conscient és, sens dubte, una tasca important, una aturada necessària en el nostre dia a dia. Saber d’on venim ens anuncia cap a on anem i aquest coneixement ens proposa una centralitat que ens fa ser més humans, més humils, més sensibles al món que ens envolta.
Catorze fotògrafs posen de manifest aquest diàleg constant, la construcció líquida d’un nou relat que abraça la modernitat i l’antiguitat en un sol cos viu, que respira en un acord subtil amb la vida que va lliscant mansament i silenciosament.
La pedrera romana del Mèdol entra en contacte amb el patrimoni natural i monument i natura comparteixen l’espai i el pas del temps amb les transformacions que corresponen. La muralla romana en constant diàleg amb els passejants o els turistes crea una distorsió temporal que enriqueix el paisatge. L’Arc de Berà i la Torre dels Escipions comparteixen la seva definició amb els avenços tecnològics que el pas del temps ha portat a la humanitat de manera que se’n beneficien, destacant-se enmig de l’asfalt. Jardins i llum envolten la seva solitud. L’aqüeducte romà de les Ferreres o Pont del Diable acull visitants que el descobreixen gràcies a la difusió que el posa en valor. El Fòrum de la ciutat de Tàrraco ens mostra la seva monumentalitat i la seva vitalitat en una barreja d’antigor i contemporaneïtat. El teatre romà desemmascara la cara amagada de la destrucció i l’esforç per restituir-ne la memòria al futur. El Recinte de culte, el Mur del Tèmenos, planteja els nous usos del patrimoni alhora que se’l conserva i se’l dona a conèixer. El Fòrum provincial mostra com l’invisible juga amb el visible i com es complementen en una incògnita o repte de descoberta. El Circ mostra que és possible la convivència del patrimoni amb la vida moderna, de l’estatisme amb el moviment, per tal de formar part del pas del temps i poder construir un nou relat. L’amfiteatre, amb el manteniment i la preservació del monument, ha fet possible la continuïtat dels usos als quals estava destinat. La vil·la de Centcelles, amb la seva bellesa, constitueix un entorn patrimonial que enriqueix els nous esdeveniments amb la seva presència sublim. La Vil·la dels Munts recrea i dona vida al patrimoni i la Necròpoli és la constatació de la memòria de la mort en contrast amb la vida que silenciosament la visita.
Present, passat i futur, tres paraules que, de vegades, utilitzem només com a idea, només per situar-nos en la línia temporal, però que si ens aturem a entendre-les en la seva profunditat ens arriben a produir vertigen per allò que realment signifiquen. Convivència ens parla de totes aquestes qüestions de manera subtil, en aparença senzilla, però veritablement colpidora. Aturem-nos, doncs, a mirar, escoltar i llegir les propostes artístiques que emanen d’aquest llibre.
Lurdes Malgrat Escarp
Directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya