Aquest estudi ofereix una panoràmica sobre el desenvolupament del procés constituent xilè des de l’Estallido d’octubre de 2018, que va avortar amb el referèndum de 4 de setembre de 2022. El treball contextualitza les demandes d’una refundació constitucional a partir de la consolidació de la Constitució pinochetista de 1980, una vegada acabada la dictadura, aquestes demandes que van impulsar el procés constituent.

Així mateix, analitza el desenvolupament dels treballs de la convenció i les causes que van motivar el rebuig majoritari de la població (62%) en el plebiscit del text constitucional resultant. Amb tot plegat, es presenta una aproximació entenedora i global a les circumstàncies particulars del debat constitucional xilè, encara a l’espera d’una ruptura efectiva amb el marc constitucional llegat per la dictadura.

El professor Martínez Dalmau presenta el document en tres eixos fonamentals: la contextualització del procés constituent xilè en el nou constitucionalisme llatinoamericà, l’evolució política xilena de les darreres dècades, i l’origen i evolució del procés constituent xilè. Tot fent, també, una especial referència a la qüestió de la construcció nacional i els pobles indígenes, així com a les característiques de l’Assemblea Constituent, la qual considera inoperant i allunyada de la realitat, amb una concentració excessiva en les qüestions purament formals i sovint dogmàtiques en les seves solucions.

PaperClip, núm. 6, “Xile: de la Constitució de Pinochet a la recerca d’una nova identitat constitucional (1973-2023)”
Números anteriors de PaperClip