Aplicació de les millors tècniques disponibles en l’elaboració de vi i cava | Post d’Albert Avellaneda

Amb la Directiva 2010/75/UE d’emissions industrials, les millors tècniques disponibles (MTD) es converteixen en un element central per a l’atorgament de les autoritzacions ambientals a les empreses afectades. Aquesta directiva hauria de ser transposada a l’ordenament jurídic dels Estats membres de la UE abans del 7 de gener de 2013.

Amb caràcter general, les MTD vénen definides en els documents de referència (BREF) resultat d’un procés d’intercanvi d’informació entre representants dels sectors industrials, les administracions ambientals i les ONG ambientalistes, en el qual participen tots els països de la UE. Amb la directiva esmentada, d’aquests BREF s’extrauran unes conclusions sobre les MTD,  que es publicaran en forma de decisió de la UE, i en totes les llengües oficials,  i que hauran de constituir la referència per a l’establiment de les condicions de l’autorització.

L’actual BREF sobre les MTD aplicables al sector de producció d’aliments, llet i begudes, en el qual s’engloba la producció de vi i cava, pràcticament no les defineix per a aquest sector, motiu pel qual el Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i la implicació del sector català mitjançant l’Associació Catalana d’Enòlegs, l’Institut del Cava, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, l’Associació Vinícola Catalana, PimeCava i la Planta de Tecnologia dels Aliments de la UAB, va decidir elaborar aquesta guia. Read More »

La sensibilització en paisatge. Un repte per al segle XXI | Post de Jaume Busquets i Júlia Rubert

Són suficients les lleis per canviar l’actitud de les persones respecte al medi ambient, i en particular respecte al paisatge? El llibre La sensibilització en paisatge. Un repte per al segle XXI proporciona elements de reflexió per respondre aquesta pregunta i aporta recursos per fomentar l’estima de la ciutadania envers el paisatge.

Durant els darrers cinquanta anys la majoria de països del nostre àmbit cultural han experimentat un desenvolupament important que ha millorat les condicions de vida de la població. Tanmateix, en línies generals, aquest progrés ha tingut lloc sense valorar els impactes en el medi i en el paisatge, i tant l’un com l’altre han patit efectes importants associats als processos d’industrialització, d’expansió urbana i d’hegemonia de l’automòbil, entre altres.

Per tal de revertir l’actitud negligent de la societat envers l’entorn, les organitzacions no governamentals i els organismes europeus han impulsat diversos tractats internacionals, entre els quals el Conveni europeu del paisatge, signat a Florència l’any 2000. Aquest Conveni pretén frenar la uniformització i la degradació dels paisatges europeus i estimula els països a reconèixer jurídicament el paisatge, a desenvolupar polítiques nacionals per a la seva protecció, gestió i ordenació, i a promoure la sensibilització de la ciutadania envers el paisatge.Read More »

Quaderns de la Mediterrània, núm. 16. Ecologia i cultura | Post de Blanca Gago

Quins són els principals reptes mediambientals que hi ha actualment a la regió mediterrània? D’aquesta qüestió s’ocupa el número 16 de la revista Quaderns de la Mediterrània, que porta com a títol Ecologia i cultura. Les societats dels països d’aquesta regió s’han d’enfrontar a gran reptes democràtics en els quals l’economia, la cultura i l’ecologia són decisives en el present i encara ho seran més en el futur. L’accés a l’aigua, la contaminació de l’aire, l’empobriment dels recursos marins, la gestió de les aigües residuals, la urbanització incontrolada del litoral, la conseqüent desaparició de la fauna i la flora, i l’augment de l’ús dels mitjans de transport per mar i per terra s’hauran de gestionar per evitar un col·lapse de les capacitats i encaminar-se cap a la consecució de l’eficiència energètica i d’un desenvolupament sostenible.  Cal que els diversos actors que hi ha a tots els nivells d’aquestes societats cerquin solucions per assolir aquests objectius i evitar els problemes per a la present generació i també per a les futures generacions.

En aquest marc, el dossier Ecologia i cultura constitueix una reflexió de caràcter interdisciplinar portada a terme per pensadors, escriptors i experts en diverses disciplines tècniques i mediambientals per tal d’abordar els reptes territorials, polítics i culturals, i també s’hi ofereixen alguns exemples de bones pràctiques. Es tracta, en definitiva, de buscar l’adequació necessària entre ciència i consciència ecològiques.Read More »

Manual per als observadors del Servei Meteorològic de Catalunya | Post d’Antonio Gázquez

Catalunya és un país amb una gran quantitat d’aficionats als fenòmens meteorològics, característica que pràcticament no trobem en cap altre indret del món. La tradició centenària de xarxes organitzades d’observadors, la voluntat associativa de la gent del país, i la irregularitat i varietat dels climes de Catalunya, entre altres aspectes, expliquen aquest fet.

La passió per l’observació meteorològica es tradueix en dues formes principals d’activitat: hi ha persones que es dediquen a fer una tasca sistemàtica i diària d’observació de l’atmosfera i de mesura de variables meteorològiques, i hi ha altres persones que esdevenen infatigables detectors de fenòmens extraordinaris (grans ventades, nevades massives, precipitacions molt intenses, temporals de mar, etc.). No són pocs els casos de persones que compatibilitzen ambdues activitats.Read More »

Cap a un habitat(ge) sostenible | Post de Manel Gausa

Catalunya ha estat pionera i disposa d’importants eines normatives i mesures recents destinades a afavorir la introducció de la sostenibilitat en l’habitatge, la construcció i l’urbanisme i la seva incidència territorial.

Tanmateix, paral·lelament a una gran correcció disciplinar i processal, durant aquest anys s’ha pogut detectar una manca d’experiències pilot i decidides pel que fa a la materialització de nous desenvolupaments més sostenibles i innovadors.

El treball Cap a un Habitat(ge) sostenible es planteja des de diverses premisses:

1. La sostenibilitat no només és una condició, sinó una ocasió per a la creativitat.

2. La sostenibilitat convoca i necessita una nova mirada sensible i innovadora sobre el nostre entorn.

3. La sostenibilitat és una oportunitat de canviar els nostres hàbits i rutines de consum, acceptats i/o estandarditzats, i reorientar-los de manera imaginativa.Read More »

Aqua. Domini i mites de l’aigua | Post de Ramon Buxó

El llibre AQUA. Domini i mites agrupa diferents textos relacionats amb la gestió de l’aigua des de diferents perspectives: història, mites, usos, gestió, conflictes d’ús i política d’aigua. El volum acompanya una exposició itinerant que ens descobreix a través de la imatge diferents expressions de l’aigua. Des d’aquesta tribuna, el Museu d’Arqueologia de Catalunya vol difondre a partir de la seva recerca la història de l’ús de l’aigua, promoure la conscienciació clara sobre el seu ús i contribuir a modificar alguns dels nostres comportaments.

L’àrea de la Mediterrània és el bressol de nombroses civilitzacions florents. Una de les possibles raons d’aquest desenvolupament és, paradoxalment, l’escassetat d’aigua, que ha obligat els seus habitants a seleccionar curosament la ubicació dels seus nuclis urbans prop de fonts d’aigua, i a generar una governança d’aquest escàs recurs que ha inspirat la resta de models d’organització social. Read More »

Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat | Post de Jordi Pigem

Recuperar el bé comú 

Avui, als països del Nord del món, el creixement material no es tradueix ja en més qualitat de vida. La nostra plenitud personal i el bé comú de la societat estan molt més lligats a valors intangibles —com les relacions personals, l’alegria de viure, el temps lliure i la creativitat— que als béns materials. El veritable benestar no depèn d’acumular possessions materials, sinó de desenvolupar una vida plena de sentit en un context social cooperatiu i en harmonia amb un entorn natural que mantingui la seva integritat.

La nostra societat utilitza molts més recursos dels que hagi usat mai cap altra cultura, i tanmateix no aconsegueix un nivell de satisfacció i plenitud clarament superior. Read More »