Atles de la Catalunya senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) | Post de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

L’Atles de la Catalunya senyorial estudia, inventaria i representa gràficament la complexa estructura territorial dels ens locals de Catalunya en l’accidentada transició de l’absolutisme al liberalisme, duta a terme al llarg de la primera meitat del segle XIX. L’abolició del règim senyorial va posar fi a les jurisdiccions, fonamentades en una justícia de caràcter feudal, i va donar lloc a la formació dels municipis contemporanis.

Més de 80 mapes i quadres dels autors expliquen les característiques del domini senyorial català a la fi de l’Antic Règim, així com la geografia eclesiàstica i altres dades geogràfiques de l’època, com ara el poblament i les demarcacions de correus. Cada bisbat i cada corregiment compta amb la corresponent representació detallada. Mig centenar de reproduccions de mapes antics (en bona part inèdites) il·lustra la llarga tradició de cartografia d’ens locals, plets de segregació municipal o parroquial i litigis sobre termenals. L’obra conté també un CD amb quadres comarcals que resumeixen, per a cadascun dels actuals 947 municipis, l’enquadrament administratiu de cada poble de la Catalunya de l’any 1800.

Els autors d’aquest Atles són el geògraf Jesús Burgueño, professor de la Universitat de Lleida, membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia i soci actiu de la Societat Catalana de Geografia; i la historiadora M. Mercè Gras, arxivera de la província de Catalunya i Balears de l’orde dels Carmelites Descalços.

L’Atles, que correspon al número 2 de la col·lecció “Cartoteca”, pretén ser una eina de difusió dels fets històrics de la cartografia i el territori.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Catàleg de paisatge. Les comarques gironines l Post de Pere Sala

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha publicat, conjuntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Girona, el llibre del Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines,  document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, en aquest cas de les comarques gironines, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Aquest document es concep com una eina de suport a la planificació territorial i sectorial. El de les Comarques Gironines és el quart que es publica en forma de llibre.

La publicació s’organitza en vuit blocs, precedits d’un preàmbul. Identifica 26 unitats de paisatge —una bona mostra de la diversitat paisatgística del país— per a cadascuna de les quals es descriuen els elements naturals i humans que constitueixen el paisatge, l’evolució històrica, l’organització actual, l’expressió artística, la dinàmica, els valors paisatgístics, les principals rutes i punts d’observació i gaudi del paisatge, una descripció de la possible evolució de la unitat, l’avaluació d’amenaces i oportunitats, i els objectius de qualitat paisatgística.Llegeix més »

Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre l Post de Pere Sala

Ell llibre identifica i descriu els paisatges de les Terres de l’Ebre, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per a assolir-los. A banda d’una descripció general de tot l’àmbit de les Terres de l’Ebre dividida en set capítols, s’identifiquen i es descriuen una per una les dinou unitats de paisatge que les conformen: Altiplà de la Terra Alta, Serra del Tormo, Riberes de l’Algars, Serra de Pàndols-Cavalls, Cubeta de Móra, Baix Priorat, Serra de Llaberia, Barrufemes, Burgans, Muntanyes de Tivissa-Vandellós, Serres de Cardó-Boix, El Port, Plana del Baix Ebre-Montsià, Paisatge fluvial de l’Ebre, Vessants de Tivenys-Coll de l’Alba, Litoral del Baix Ebre, Serres de Montsià-Godall i Delta de l’Ebre.

Un dels apartats més destacats del llibre és el bloc 3, que fa una síntesi dels principals elements paisatgístics  que caracteritzen i estructuren els paisatges ebrencs. A aquests elements se’ls atribueix una gran quantitat de valors paisatgístics (estètics, socials, naturals, històrics,…) i són els que doten d’identitat i simbolisme els paisatges de les Terres de l’Ebre. Es tracta dels fons escènics i les fites, el riu Ebre i les terrasses fluvials, els conreus de secà amb construccions de pedra seca, els barrancs i les rieres, els conreus de cítrics, els patrons d’assentament i el Delta de l’Ebre.Llegeix més »

Gestió i impuls de les infraestructures II: Aigua l Post de Joan Antoni Santana

Aquest Informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) aporta el valor afegit del consens dels agents socials en l’àmbit de l’aigua mitjançant un seguit de propostes elaborades a partir de l’anàlisi exhaustiva de la regulació, la planificació i la gestió del cicle de l’aigua i les infraestructures catalanes.

La informació i les propostes en l’àmbit de l’aigua contingudes en aquesta obra no podien ser més oportunes, atès que tot allò que estava projectat i planificat s’ha de revisar de nou.

Per què no valorar les instal·lacions que han contribuït al desenvolupament sostenible de Catalunya? Estaran ben mantingudes i seran suficients durant els períodes de sequera? Per què ha millorat l’estalvi i l’eficiència dels usos urbans i industrials de l’aigua? Què passa després d’una sequera?Llegeix més »

La sensibilització en paisatge. Un repte per al segle XXI | Post de Jaume Busquets i Júlia Rubert

Són suficients les lleis per canviar l’actitud de les persones respecte al medi ambient, i en particular respecte al paisatge? El llibre La sensibilització en paisatge. Un repte per al segle XXI proporciona elements de reflexió per respondre aquesta pregunta i aporta recursos per fomentar l’estima de la ciutadania envers el paisatge.

Durant els darrers cinquanta anys la majoria de països del nostre àmbit cultural han experimentat un desenvolupament important que ha millorat les condicions de vida de la població. Tanmateix, en línies generals, aquest progrés ha tingut lloc sense valorar els impactes en el medi i en el paisatge, i tant l’un com l’altre han patit efectes importants associats als processos d’industrialització, d’expansió urbana i d’hegemonia de l’automòbil, entre altres.

Per tal de revertir l’actitud negligent de la societat envers l’entorn, les organitzacions no governamentals i els organismes europeus han impulsat diversos tractats internacionals, entre els quals el Conveni europeu del paisatge, signat a Florència l’any 2000. Aquest Conveni pretén frenar la uniformització i la degradació dels paisatges europeus i estimula els països a reconèixer jurídicament el paisatge, a desenvolupar polítiques nacionals per a la seva protecció, gestió i ordenació, i a promoure la sensibilització de la ciutadania envers el paisatge.Llegeix més »

Barraquisme. La ciutat (im)possible | Pas a Pas-Equip d’estudi barraques de Barcelona

Barcelona ha vist néixer i desaparèixer nombrosos barris de barraques al llarg del segle XX, fet que va condicionar el seu desenvolupament urbà. Tot i ser una ciutat impossible a ulls de l’Ajuntament, la manca de polítiques d’habitatge va perpetuar la situació i va esdevenir una ciutat possible de barris consolidats que, malgrat que havien de conviure amb la desatenció, la por pel control i la repressió, van teixir una vida social activa en la lluita per aconseguir un habitatge. La seva experiència ha restat en l’oblit, sovint estigmatitzada pel desconeixement d’una història d’esforços i il·lusions que ara veu la llum quan la gent sense història pren la paraula.

Les experiències vivencials recollides en el present volum i l’anàlisi exhaustiu de la documentació referida al fenomen ha permès reescriure la historia del barraquisme dins dels contextos social, econòmic i polític en què es va desenvolupar al llarg del segle XX. Llegeix més »

Cap a un habitat(ge) sostenible | Post de Manel Gausa

Catalunya ha estat pionera i disposa d’importants eines normatives i mesures recents destinades a afavorir la introducció de la sostenibilitat en l’habitatge, la construcció i l’urbanisme i la seva incidència territorial.

Tanmateix, paral·lelament a una gran correcció disciplinar i processal, durant aquest anys s’ha pogut detectar una manca d’experiències pilot i decidides pel que fa a la materialització de nous desenvolupaments més sostenibles i innovadors.

El treball Cap a un Habitat(ge) sostenible es planteja des de diverses premisses:

1. La sostenibilitat no només és una condició, sinó una ocasió per a la creativitat.

2. La sostenibilitat convoca i necessita una nova mirada sensible i innovadora sobre el nostre entorn.

3. La sostenibilitat és una oportunitat de canviar els nostres hàbits i rutines de consum, acceptats i/o estandarditzats, i reorientar-los de manera imaginativa.Llegeix més »

Documentos de Arquitectura Moderna en América Latina 1950-65. Vivienda social en Argentina, Brasil, Chile y México | Post de Teresa Rovira Llobera

Aquest quart volum de Documents d’Arquitectura Moderna a Amèrica Llatina no és només un recull dels projectes d’habitatge social desenvolupats a l’Argentina, Brasil, Xile i Mèxic entre els anys 1950 i 1965. L’objectiu més important de la publicació és la reflexió sobre el paper que aquests grans projectes d’habitatge social varen tenir en el desenvolupament de la modernitat  arquitectònica a l’Amèrica Llatina, i, d’aquesta reflexió, comprovar com moltes de les decisions de disseny d’aquests conjunts són encara vigents i poden ser reelaborades en projectes actuals. Tanmateix, no es pretén elaborar una teoria sobre l’habitatge social, ans mirar de reconèixer en les diferents propostes qualitats universals comunes i extrapolables. Llegeix més »