1936: desplaçaments forçosos i primers exilis │ Apunt del Memorial Democràtic

La violència exercida a la rereguarda catalana per grups vinculats en la majoria de casos a l’anarquisme durant els primers mesos de guerra, contra persones de les classes benestants, sobre la comunitat religiosa i formacions polítiques conservadores, va provocar l’exili de com a mínim 30.000 catalans.

Una obligada marxa que, en el millor dels casos, va ser en vaixell cap a França i Itàlia, tot i que també hi hagueren casos d’exiliats que van anar a d’altres països com Anglaterra o Suïssa.

Però també va existir un altre exili format per terratinents, pagesos, persones de classes mitjanes i baixes i joves desertors de l’exèrcit republicà que per diversos motius van desplaçar-se a l’estranger. Molts d’ells s’establiren a França i d’altres decidiren tornar a Espanya per integrar-se a la zona franquista.

Molts dels desplaçats van poder salvar la seva vida gràcies als passaports que van signar, entre d’altres, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i els consellers Josep Tarradellas, Josep Maria Espanya o Bonaventura Gassol; però també gràcies a diferents cònsols estrangers de diversos països i, fins i tot, del líder de la formació catalanista i conservadora la Lliga Catalana, Francesc Cambó.

Read More »