És l’absentisme un problema crònic de les administracions públiques? Aquesta és la pregunta que ens ha motivat a escriure el llibre que presentem. Analitzant els mecanismes d’avaluació de la productivitat dels empleats públics, hem observat que existeix un interès recorrent a introduir el nombre d’absències com a criteri avaluatiu. Això ens mostra la preocupació pel fenòmen per part de les administracions. Però cal saber si aquesta preocupació està fonamentada o és, bàsicament, conseqüència d’una cultura institucional captiva pel presencialisme que deriva, sovint, en l’absentisme presencial. Perquè, al nostre parer, l’important no és tant que l’empleat assisteixi a la feina —que ho és—, com que quan ho fa desenvolupi les seves tasques amb eficàcia, eficiència i qualitat. No obstant això, no volem negar la rellevància de l’absentisme quan aquest assoleix una magnitud que afecta al bon funcionament de l’organització.

No hi pot haver solució a un problema sense identificar-lo primer. L’absentisme és un mot tan comú com confús en la seva concreció. No sabem si per la diversitat de perspectives acadèmiques que han abordat el seu estudi o per la multitud d’interessos que s’hi veuen implicats; o potser, una mica per tot. Adjectivades les absències com subsidiades, medicalitzades, justificades o voluntàries es creen tipologies segons l’àmbit del coneixement que les aborda: economicista, mèdic, legal o psicosocial. En consonància amb l’esperit transversal que caracteritza la ciència política, els autors hem fet una lectura crítica de tota la literatura per establir una definició operativa, d’acord amb allò que entenem que justifica que l’organització es plantegi implementar mesures correctores. L’absentisme són les absències que no es justifiquen o les que, quan es justifiquen, amaguen una conducta fraudulenta o abusiva.Llegeix més »