Repensar la Guerra de Successió

El llibre recull les aportacions dels millors especialistes sobre la Guerra de Successió a Catalunya i arreu d’Europa. I se centra en els anys inicials de la contesa i, doncs, en les seves causes, en la implicació de col·lectius, estats i territoris en un o altre bàndol, i en la formació de les aliances militars.

El primer bloc, La dimensió europea de la Guerra de Successió, subratlla el caràcter internacional (de fet, mundial) que va assolir el conflicte, un aspecte sovint negligit per les historiografies catalana i espanyola dels segles XIX i XX. Com remarca Lucien Bély, l’accés de la dinastia borbònica a la Monarquia Hispànica, una potència colonial de gran importància, tot i que aleshores decadent, va encendre els llums d’alarma entre la resta d’estats europeus. La cronologia és aquí important: la proclamació del duc d’Anjou com a Felip V es produeix l’any 1700. Un any després, el 1701, l’Imperi Alemany, Anglaterra i les Províncies Unides dels Països Baixos formen la Gran Aliança de la Haia per oposar-se a l’hegemonia dels Borbons. El 1702 s’inicia la guerra internacional, però no és fins al 1703 que els aliats proclamen rei de la Monarquia Hispànica, a Viena, l’arxiduc Carles d’Àustria, amb el nom de Carles III. I encara, no és fins al 1705 que s’inicia de ple la guerra peninsular, amb el desembarcament aliat a Barcelona. Com assenyalem en la nostra ponència, sense l’esclat de la guerra internacional, no s’hauria produït la guerra civil. En aquest sentit, presentem diversos textos escrits i difosos en la clandestinitat que van resultar claus en la formació del partit austriacista, i que subratllen els progressos dels aliats en la primera fase de la guerra.Llegeix més »