Un enfocament alternatiu per al desenvolupament econòmic i territorial del món local en nous contextos | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 31 de la col·lecció Obres Digitals, El desenvolupament econòmic i territorial. Un enfocament alternatiu davant els reptes i les oportunitats en nous contextos. Es tracta d’un estudi del director d’Ocupació i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró i alumne de Tercer Cicle a l’EAPC, Àngel Remacha Grimal. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

L’autor planteja que les estratègies de desenvolupament territorial, fins ara centrades estrictament en el creixement econòmic, s’articulin des d’un nou enfocament que vagi més enllà, amb la valoració d’aspectes com la cooperació, la innovació social, el talent i la creativitat col·lectiva.

El treball presenta el “desenvolupament territorial” com la planificació estratègica que ha de poder garantir la transformació de les entitats locals, on conviuen diferents realitats socials, econòmiques i culturals, en interacció amb altres territoris. A partir d’aquesta base, el desenvolupament territorial representa l’enfocament tàctic que el món local ha d’integrar en les polítiques públiques, com a guia d’inspiració per a dur a terme accions i projectes orientats cap a un horitzó amb més progrés per a aquell territori i per a les persones que en formen part.

Llegeix més »

Nous governs locals: regeneració política i estabilitat pressupostària ǀ Post de l’IEA

nous governs localsEls governs locals es troben avui en dia davant un context de canvi i d’incertesa. D’una banda, les exigències d’una nova manera de fer política –lligades a l’exigència de més transparència, a la rendició de comptes i a la recerca de noves formes de participació ciutadana– obliguen a replantejar alguns aspectes essencials de  la seva organització i el seu funcionament. D’una altra, l’impacte de la greu crisis econòmica i la priorització dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat econòmica no només han suposat la necessitat d’implementar polítiques dirigides a la reducció de la despesa pública, sinó que també estan donant lloc a una redefinició del principi d’autonomia local.

Des d’aquesta perspectiva, l’obra té com a finalitat prendre consciència de l’abast que tenen actualment aquests reptes per als nostres governs locals i proposar pautes que puguin ser tingudes en compte a l’hora d’abordar una futura i ja imprescindible reforma del sistema local. En aquest sentit, s’estructura en dues grans parts. En la primera, s’aborda la relació entre els governs locals i la regeneració política, i s’analitzen les possibles reformes del sistema electoral, la redefinició de les estructures locals –des dels districtes fins a les àrees metropolitanes–, l’estatut dels càrrecs electes locals o la relació entre el principi democràtic i els pressupostos municipals. Llegeix més »

Determinants i efectes de l’externalització del servei de transport local a Catalunya: oferta, propietat i qualitat l Post de Germà Bel

En aquest estudi analitzem els determinants de la forma de producció i els determinants del número de línies, freqüència de pas, preus i eficiència en el servei de transport local a Catalunya. Per dur a terme aquesta anàlisi, hem utilitzat les dades obtingudes d’una enquesta als municipis de més de 10.000 habitants de Catalunya i les dades disponibles al web de l’Idescat. Els principals resultats de l’estudi són els següents: 1) El llindar de població a partir del qual els municipis poden oferir el servei a un cost raonable sobre la base de l’explotació d’economies d’escala sembla que se situa en el rang de 20.000 a 25.000 habitants. 2) La producció pública i la cooperació entre municipis és poc habitual. 3) La mida del municipi, la localització en un entorn urbà o rural  i l’existència de modes alternatius són factors determinants de la forma de producció privada. 4) El nombre de línies d’autobús urbà és més elevat en municipis de més població, és menor en municipis amb més densitat de població i més elevat en municipis amb més dispersió municipal. A més, trobem que el tramvia i el metro són competidors efectius del transport en autobús. 5) Les freqüències són menors en municipis amb un major nombre de línies d’autobús i en municipis que disposen Llegeix més »