Aquest llibre s’emmarca en les iniciatives derivades de la commemoració dels cinquanta anys de la fundació de l’Assemblea de Catalunya. S’hi tracta la producció gràfica de l’antifranquisme ―de l’alta cultura a les cultures populars― durant el temps que va funcionar la plataforma unitària de l’oposició, però sense oblidar les experiències més significatives que van precedir-la. El seu objectiu és mostrar l’abast i la rellevància social i política d’aquestes obres en el procés d’erosió de la dictadura, així com els seus usos per part dels diferents sectors del moviment democràtic (organitzacions i partits polítics, sindicats, entitats culturals, empreses editorials, associacions de veïns, etc.).
Un dels seus trets distintius és que, en lloc de posar el focus en les obres úniques, s’atenen les que van utilitzar tècniques reprogràfiques i d’impressió (serigrafies, gravats, litografies, òfset, etc.) i que foren vehiculades per distints suports i formats d’edició (gravats, cartells, llibres i revistes, caràtules de disc, etc.), ja que va ser gràcies a aquests mitjans i a aquests canals que les vindicacions del moviment opositor van arribar a capes àmplies de la població i van contribuir a promoure la percepció d’un marc de valors i referències contraris o alternatius als de l’oficialitat establerta. De manera que artistes, grafistes, dissenyadors, il·lustradors i ninotaires van donar forma visual als afanys de canvi de la societat civil enfront de l’ordre autoritari en què s’assentava l’Estat espanyol.
