La integració de l’atenció social i sanitària ha esdevingut un espai de referència per a una part creixent dels governs d’arreu del món per millorar l’atenció de les necessitats socials i sanitàries de la ciutadania des del triple punt de vista del benestar assolit, les experiències de les persones usuàries i l’ús sostenible dels recursos. Per tant, si bé no és un concepte àmpliament conegut per la ciutadania, és inqüestionable que té una gran repercussió en la seva qualitat de vida.

La integració de l’atenció social i sanitària l’entenem, tal com indiquen Kodner i Spreeuwenberg (2002:3), com un conjunt de mètodes i models de finançament, administració, organització, prestació de serveis i atenció clínica dissenyats per crear connectivitat, alineació i col·laboració a dins i entre el sector dedicat a cuidar (el social) i el sector dedicat a curar (el sanitari). Llavors, el principal objectiu és millorar la qualitat de l’atenció, la qualitat de vida, la satisfacció de les persones i l’eficiència del sistema. Sense una integració de l’atenció difícilment es podrà donar una atenció de qualitat centrada en la persona.

En l’informe hem pogut constatar la necessitat d’apostar per l’atenció integrada. Només cal observar l’increment de la complexitat social i sanitària, vinculada en part al procés d’envelliment de la població catalana i que potencia un increment de la multicronicitat, la polimedicació, la dependència o la fragilitat de les persones.Llegeix més »