Ara fa tres-cents anys, Catalunya va patir l’abolició de les seves lleis i institucions nacionals, del seu Estat propi. Aquest va constituir el desenllaç d’una guerra de gran abast que per a Catalunya va suposar finalment l’ocupació militar i la desfeta política. El llibre que presentem és, en primer lloc, la crònica i el balanç d’aquella tragèdia.
Tanmateix, aquest no és l’objectiu central del nostre llibre. Altres nacions que han patit desastres similars en el procés de construcció dels estats moderns han desaparegut per sempre, o han quedat reduïdes a expressions folklòriques, de contingut més o menys anacrònic o arqueològic. Tres-cents anys després, la pervivència de Catalunya com a nació, i com a nació moderna, amb una identitat pròpia i un inequívoc cosmopolitisme, constata una evolució històrica original i, en molts sentits, excepcional. Resseguir les traces d’aquest camí i assenyalar-ne les fites essencials constitueix una de les principals raons de ser de la nostra obra.
Catalunya 1714-2014. La pervivència de la nació vol ser també una aportació al debat de present que avui exercim com a poble. En un moment com l’actual, en què una inequívoca majoria de catalans aposten pel dret a decidir i per la llibertat de Catalunya, l’obra vol donar elements per «pensar històricament», a la manera definida per Pierre Vilar, el nostre present i el nostre futur col·lectius.
Uns objectius tan ambiciosos requerien un equip humà capaç i, sobretot, divers. La reflexió històrica serveix de base per a les aportacions fetes des d’altres ciències socials, com ara la sociolingüística, la història cultural, el dret, l’economia o la història de l’art i la iconografia. En cada àmbit hem buscat persones expertes i els hem demanat una visió alhora completa i original de la seva temàtica. I els hem recomanat també que no defugissin les interrelacions i els intercanvis, conscients que, des de cada un d’aquests àmbits d’estudi, es proposa el coneixement d’una realitat essencialment única i plural.Read More »
