Catalunya 1714-2014. La pervivència de la nació l Post d’Agustí Alcoberro

Ara fa tres-cents anys, Catalunya va patir l’abolició de les seves lleis i institucions nacionals, del seu Estat propi. Aquest va constituir el desenllaç d’una guerra de gran abast que per a Catalunya va suposar finalment l’ocupació militar i la desfeta política. El llibre que presentem és, en primer lloc, la crònica i el balanç d’aquella tragèdia.

Tanmateix, aquest no és l’objectiu central del nostre llibre. Altres nacions que han patit desastres similars en el procés de construcció dels estats moderns han desaparegut per sempre, o han quedat reduïdes a expressions folklòriques, de contingut més o menys anacrònic o arqueològic. Tres-cents anys després, la pervivència de Catalunya com a nació, i com a nació moderna, amb una identitat pròpia i un inequívoc cosmopolitisme, constata una evolució històrica original i, en molts sentits, excepcional. Resseguir les traces d’aquest camí i assenyalar-ne les fites essencials constitueix una de les principals raons de ser de la nostra obra.

Catalunya 1714-2014. La pervivència de la nació vol ser també una aportació al debat de present que avui exercim com a poble. En un moment com l’actual, en què una inequívoca majoria de catalans aposten pel dret a decidir i per la llibertat de Catalunya, l’obra vol donar elements per «pensar històricament», a la manera definida per Pierre Vilar, el nostre present i el nostre futur col·lectius.

Uns objectius tan ambiciosos requerien un equip humà capaç i, sobretot, divers. La reflexió històrica serveix de base per a les aportacions fetes des d’altres ciències socials, com ara la sociolingüística, la història cultural, el dret, l’economia o la història de l’art i la iconografia. En cada àmbit hem buscat persones expertes i els hem demanat una visió alhora completa i original de la seva temàtica. I els hem recomanat també que no defugissin les interrelacions i els intercanvis, conscients que, des de cada un d’aquests àmbits d’estudi, es proposa el coneixement d’una realitat essencialment única i plural.Read More »

300 ONZES DE SETEMBRE. 1714-2014 l Post d’Enric Pujol

El catàleg de l’exposició que teniu a les mans, 300 Onzes de Setembre 1714-2014, commemora el tricentenari de l’entrada les tropes franco-espanyoles de Felip V de Borbó en el decurs de l’anomenada Guerra de Successió a la Monarquia Hispànica (1700-1715), que fou un gran conflicte bèl·lic de dimensió europea. La derrota militar de l’onze de setembre de 1714, després d’un llarg setge i d’una heroica resistència, suposà la caiguda de tot el Principat de Catalunya. Una de les principals conseqüències del fet, entre d’altres mesures repressives contra les persones (execucions, empresonaments, exilis…), fou la destrucció de l’estat català d’origen medieval que s’havia desenvolupat des d’aleshores i que vivia uns moments d’autèntica expansió institucional. Catalunya va perdre, doncs, la seva llibertat política, com abans li havia succeït al País Valencià (1707) i després li passà a Mallorca i Eivissa (1715).

Al llarg d’aquests tres-cents anys que s’han escolat d’ençà d’aquella data, ha sobreviscut el record de l’esdeveniment i la consciència clara de la importància de la pèrdua patida, fins al punt que la nostra diada nacional ha pres com a referent aquell esdeveniment històric del segle XVIII. No en va la desaparició de l’estat propi del qual gaudia el Principat de Catalunya va condicionar molt el seu desenvolupament polític posterior. Com ja va assenyalar l’historiador Ferran Soldevila en la seva Història de Catalunya: “Mai, per favorables que li fossin les circumstàncies, Catalunya no podria reprendre el desplegament de les seves antigues institucions i arribar a gaudir en els temps moderns, com Suïssa i Anglaterra, d’un règim democràtic, aixecat, per fidel evolució, damunt la seva forta organització medieval”. Efectivament, les modernes formes d’autogovern democràtic de les quals ha gaudit el Principat durant el segle XX i en l’actualitat (Mancomunitat de Catalunya i Generalitat de Catalunya) han estat productes de nova creació, per més que la segona hagi recuperat el nom d’una de les antigues institucions desaparegudes el 1714.Read More »

Petites nacions, Estats viables l Post de Marc Leprête

La grandària, en termes de quilòmetres quadrats, d’un Estat té una infinita gamma de traduccions. És evident que un Estat gran ha de gastar més en infraestructures ferroviàries que un de molt petit, posem per cas; com també sembla obvi que la quantitat d’hectàrees conreables d’un país d’enormes dimensions sempre jugarà al seu favor. I a l’inrevés, és clar. Fetes, a títol d’exemple, aquestes constatacions elementals convé recordar que quan parlem de la viabilitat d’un Estat no ens podem permetre el luxe de proferir determinades simplificacions com les que s’han escoltat en els darrers temps en relació al procés d’emancipació nacional que es viu a Catalunya. Resulta manifestament adulterador de la realitat històrica i geogràfica establir una correlació entre l’extensió d’un país i la seva viabilitat com a Estat. La minúscula República de San Marino fa exactament 1712 anys que dura, mentre que l’entitat territorial més gran que va veure el món modern, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques va subsistir només 69 anys, del 1922 al 1991. El fet que un dels països més petits del món porti 17 segles funcionant, i l’enorme i poderós imperi soviètic en durés poc més de mig no representa cap anomalia ni cap excepció, sinó més aviat la norma. Suïssa o Andorra tenen en comú una venerable antiguitat indestriable de la seva estabilitat com a països. En un cas parlem d’una confederació plurinacional i en l’altre d’un coprincipat constitucional que des de fa 20 anys és ja un país com un altre, amb seient a l’ONU i a tots els organismes internacionals.Read More »

Llums enmig la barbàrie. Memòries sobre el salvament de vides durant la Guerra Civil a Catalunya l Post d’Oriol Dueñas

En els darrers anys, han aparegut un nombre important d’estudis dedicats a la Guerra Civil i la dictadura franquista. En la majoria de casos, aquests treballs centren les seves temàtiques en la violència o en els enfrontaments polítics i armats, ja fossin la repressió que es va produir durant els primers mesos de guerra (tant la del front de guerra com també la coneguda com a violència de la rereguarda o violència revolucionària), passant pels bombardeigs sistemàtics contra la població civil, els diferents enfrontaments bèl·lics als camps de batalla o les diverses tipologies de repressió que portà a terme la dictadura franquista. En tots aquests casos, les morts violentes i dinàmiques de destrucció a gran escala es van posar de manifest amb tota la seva cruesa.

Des del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la institució pública que té com a missió principal la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica, hem volgut contribuir amb una sèrie d’aportacions, que hem considerat rellevants, a l’estudi de la Guerra Civil. Read More »

La Transició democràtica a Catalunya. Recursos per a una aproximació didàctica l Post d’Oriol Dueñas

En la docència de la història contemporània hi ha situacions delicades, perquè la seva explicació afecta una visió del present. La realitat és complicada, però el silenci no és la solució. Investigar i compartir el coneixement és una de les funcions de l’educació i també la vocació d’aquest llibre, La Transició democràtica a Catalunya. Recursos per a una aproximació didàctica.

Un llibre que vol inspirar el debat sobre la memòria històrica a les aules, un debat que serveixi per afermar la democràcia i projectar socialment la memòria, alhora que enforteixi els valors cívics. No hi ha dubte que el coneixement del passat immediat, que per raons polítiques i ideològiques s’ha amagat, és determinant si aspirem a una societat que no sigui simplement mercat o audiència.

És també un llibre que apareix en un moment oportuníssim per les circumstàncies que estem vivint. Des de determinats sectors, la Transició és explicada com allò que es va coure en els despatxos, allò que es va negociar a Madrid entre franquistes modernitzadors i opositors que tornaven de l’exili, obviant de manera interessada que la societat catalana Read More »

Catalunya en transició l Post de Josep Calvet

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya publica el catàleg de l’exposició que, amb el mateix títol, va ser inaugurada a Barcelona al juliol de 2013 i, des de final d’any, itinera per pobles i ciutats de Catalunya. El marc cronològic de la mostra va des del 1971, any de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, i acaba l’any 1980, data de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.

En el catàleg es repassa què fou i representà la Transició a Catalunya sense perdre l’horitzó del marc estatal. Aquesta mirada catalana del procés se centra en dues singularitats. La primera és el procés que condueix a les primeres eleccions democràtiques de l’any 1977 basat en la unitat des de l’interior del país durant la dictadura franquista de les incipients forces polítiques a l’entorn entorn de l’Assemblea de Catalunya, la plataforma unitària que acollirà tant partits polítics com moviments sindicals, culturals i associatius. El segon tret diferenciador és el procés polític electoral des de les eleccions del 15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, que comporta un mapa polític diferenciat al que es constitueix a la resta de l’Estat.Read More »

El general Josep Moragues. Símbol, heroi i màrtir – La seva representació l Post de Jordi Miravet

General Moragues

La tradició popular durant generacions, ha personalitzat en el General Moragues la lluita i el sacrifici en defensa de les Constitucions i llibertats de Catalunya. En el seu moment hi va contribuir el poema que li va dedicar Àngel Guimerà:Lo cap d’en Josep Moragues, publicat l’any 1887; però en cada moment hi ha hagut un fet o un altre que ha ajudat a mantenir viva aquesta simbologia.

Els fets històrics ho avalen perquè amb l’acarnissament que es va fer a la seva persona i a les seves despulles, es volia atemorir els catalans. La intenció era mostrar públicament la destrucció del nostre sistema polític, així com la repressió indiscriminada i permanent que s’instaurava. Contràriament, per als catalans de totes les èpoques ha estat un símbol i la seva representació un repte artístic i conceptual.

El municipi de Sant Hilari Sacalm li va erigir un monument de gran format l’any 1991, obra de l’escultor Domènec Fita Molat.

El Memorial 1714, va utilitzar el bust del General Moragues, en la seva exposició “L’intent d’anorrear un poble -1714…1725” inaugurada l’Onze de Setembre de 2001. Es volia una imatge que sintetitzés el dolor i la desesperació que va caure sobre Catalunya i se’n va fer ús de la representació que del cap d’en Moragues havia publicat l’any 1935 la revista La Tralla.Read More »

Això és Catalunya. Guia del Patrimoni Arquitectònic | Post d’Antoni Navarro

El patrimoni arquitectònic de Catalunya ha estat poc divulgat entre el públic generalista. En calia una aproximació entenedora, fàcil i a l’abast del visitant, tant forà com local, sense perdre el necessari rigor científic i cultural que ha d’acompanyar tot tipus d’obra. Aquest ha estat l’objectiu d’aquesta guia.

Per això, no es tracta d’un llibre per a experts i erudits, sinó per a visitants i viatgers interessats en el nostre país i la seva cultura, especialment en el seu patrimoni arquitectònic. És una guia que pretén acompanyar el visitant i assenyalar-li els edificis, conjunts, restes arqueològiques, etc. que, a criteri dels autors, són interessants. Alhora, s’intenta relacionar les obres amb el corrent històric i cultural que li ha donat i li segueix donant suport i justificació.

En aquesta segona edició, superant una primera limitació, el contingut ha estat notablement ampliat. S’ha posat l’accent en el coneixement i la descripció del patrimoni arquitectònic dels darrers temps, en concret des de mitjans del segle XIX fins als nostres dies. Sense oblidar, i fins i tot augmentant, les referències a tota l’arquitectura dels segles anteriors.Read More »

Ocupació i resistència a la Guerra del Francès | Post d’Antoni Moliner

La Guerra del Francès (1808-1814), com les Guerres Napoleòniques a Europa, cal situar-la dins del conflicte internacional entre França i Anglaterra, potències que tenien una estratègia ben definida a la Mediterrània. Catalunya, al nord d’Espanya i al costat dels Pirineus, servia primer com a “marca” defensiva a França i després, separada d’Espanya (1810) i annexionada al seu imperi (1812), garantia millor el control i l’explotació de les seves riqueses i assegurava les fronteres del sud.

Fins a quin punt l’ocupació “pacífica” de Catalunya pels francesos el 1808 provocà el rebuig de la seva població? Com es va passar d’enemic a ocupant i d’ocupant a enemic en aquest conflicte bèl·lic? Era possible una Catalunya francesa? El col·laboracionisme amb els ocupants, per ideologia o pragmatisme, era tan minoritari com s’ha cregut? Per què va fracassar el projecte annexionista? Read More »

Tecnologia, talent i tolerància en el desenvolupament econòmic de Catalunya | Post de Raül Blanco

El repte principal de les economies avançades consisteix a gestionar el trànsit de l’economia industrial clàssica a l’economia del coneixement, que situa el coneixement i la tecnologia com a poderosos motors que impulsen el creixement econòmic.

En aquest context sorgeix un nou paradigma de desenvolupament que, a partir de les tesis de Richard Florida, enllaça economia i creativitat, la qual ha de ser entesa com a la generació i la difusió d’idees i la seva aplicació a la producció de nous béns i serveis i al disseny de nous processos. El resultat és que les activitats que formen part de la “nova economia” es localitzen en llocs que combinen les denominades 3 “T’s”: tecnologia, talent i tolerància.

Aquest estudi té per objectiu analitzar la posició que ocupa Catalunya en l’entorn internacional i espanyol, particularment, en tot allò que fa referència a les variables que es configuren com a impulsores del desenvolupament regional d’acord amb les teories basades en la classe creativa i, més concretament, amb la teoria de les 3 “T’s”.Read More »