Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña │ Apunt de Guillem Carreras Albareda

coberta_historia_generalNo cada dia es publica una crònica inèdita sobre la Guerra dels Segadors. El doctor en Teologia Magí Sivillà (Santa Coloma de Queralt, 1597) va morir a París l’any 1657 deixant incomplet el manuscrit Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña. La crònica, editada pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, repassa els principals episodis viscuts a Catalunya entre 1598 i 1649, i posa èmfasi en les causes i l’evolució del conflicte armat. Com a apèndix, s’ofereixen al lector 189 documents sobre el doctor Sivillà, bona part dels quals són relatius a la seva tasca com a ambaixador de la Diputació del General i del Consell de Cent barceloní. Més enllà d’aquestes responsabilitats públiques, Sivillà exercí com a emissari personal de Josep de Margarit i de Biure a la cort francesa, on va intentar imposar les seves directrius polítiques —no sempre coincidents amb les dels consistoris— i també per augmentar les rendes patrimonials del governador de Catalunya.

Des d’aquesta triple condició, Sivillà va saber-se guanyar la simpatia de les màximes autoritats franceses: la reina regent Anna d’Àustria, el secretari d’estat Michel le Tellier, el cardenal Mazzarin  i el visitador reial Pièrre de Marca, entre altres. No debades, Max Cahner va definir l’autor de la crònica com “l’assessor més eficaç de les institucions catalanes en tot allò que es referís a la cort francesa”. En poques paraules: Sivillà es trobava en l’epicentre de la presa de decisions del bàndol francocatalà durant la guerra. Un testimoni sense parió del conflicte, i també dels mesos anteriors a l’esclat revolucionari. Com a capellà de la màxima confiança de Dalmau III de Queralt, virrei assassinat durant el Corpus de Sang, fa un magnífic retrat dels dubtes que van envair el comte de Santa Coloma en els darrers mesos de la seva vida.Read More »

L’organització política de la identitat catalana (1901-1936) │ Apunt de Santiago Izquierdo

pub_fet_identitari_6_20191015-organitzacio-politica.png_1643524179El llibre, volum sisè de la col·lecció El fet identitari català al llarg de la història, editat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, reconstrueix de manera sintètica el procés de progressiva politització de la identitat catalana durant el primer terç del segle XX.

Durant els primers trenta anys del segle passat, Catalunya va experimentar una politització de dimensions extraordinàries. Des de la Lliga Regionalista, en encetar-se el segle (1901), fins a la formació d’ERC (1931), a Catalunya l’esclat polític va ser imponent. Per les pàgines del llibre transiten totes les experiències i creacions polítiques fetes pel catalanisme identitari al llarg de més de trenta anys, així com també els protagonistes més significatius que han esmerçat els seus esforços en convertir el sentiment identitari en concrecions polítiques estables.

La identitat catalanista, durant aquest primer terç del segle XX, es va expressar en un doble sentit. D’una banda, en organitzacions polítiques –algunes prenen la forma d’un partit polític i d’altres no– i, de l’altra, en el complex i ric teixit institucional. Tant en un cas com en l’altre, les formes ideològiques seran plurals, tant les de dreta com les d’esquerra.Read More »

La identitat catalana renaixent. 1, Del final de la guerra del Francès al fracàs de la monarquia isabelina (1814-1868) │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

fet identitari1La identitat catalana renaixent. 1, Del final de la guerra del Francès al fracàs de la monarquia isabelina (1814-1868), primera part del cinquè volum de la col·lecció “El fet identitari català al llarg de la història”, obra d’Albert Ghanime, historiador i professor d’història a la Universitat de Barcelona, és un intent d’aproximació a la complexa realitat identitària de la Catalunya dels dos primeres terços del segle XIX.

Albert Ghanime defuig les interpretacions teleològiques habituals de la història de Catalunya per endinsar-se en una reflexió plena de matisos sobre la identitat catalana del segle XIX. El llibre aborda diversos temes, com la proverbial capacitat de treball dels catalans, la defensa del model de desenvolupament industrial, la simbologia de la barretina, la importància del folklorisme per a la definició d’una identitat, la violència social com a element consubstancial a una societat catalana sacsejada per les transformacions de la modernitat, la recuperació de l’ús literari culte de la llengua catalana i la importància de la història en la definició d’un projecte identitari nacional.Read More »

Biografia d’Enric Prat de la Riba │ Post de Lluís Duran

prat de la riba ratllaMartí Esteve va editar la primera biografia d’Enric Prat de la Riba, el mateix 1917, poc després del seu traspàs. Rere seu, van venir les de Josep M. Ainaud de Lasarte, Rafael Olivar-Bertrand, Xavier Fort i Bufill… Era la biografia d’un deixeble de Prat. Esteve va passar des de la Joventut Nacionalista, el viver de quadres del partit catalanista conservador, a Acció Catalana i, en els anys republicans, al Partit Catalanista Republicà, que n’era el successor. Un deixeble que va treballar sovint al servei de les institucions catalanes; primer, a la Mancomunitat, com a funcionari, i després com a conseller de Finances, a la Generalitat de Catalunya, a més en càrrecs representatius a l’Ajuntament de Barcelona i a les Corts Constituents de la República. A més de ser director del diari d’Acció Catalana, La Publicitat, un dels més ben produïts de la premsa catalana d’aleshores.

El llibre d’Esteve representa una baula de l’esforç que féu el que s’anomenà “l’Escola de la Lliga” per deixar establert per les futures generacions la figura, el llegat i l’obra d’Enric Prat de la Riba (obra que en aquell moment era en el seu zenit de desplegament). Necessària, com veurà el lector en el llibre, per configurar una personalitat que s’havia mostrat habitualment discreta i positivament treballadora.Read More »

A 40 anys de la mort de Franco (1975-2015) │Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

40 anys mort francoAmb motiu del quarantè aniversari de la mort del general Franco (2015), el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics va organitzar entre el 8 i el 10 de juliol de 2015 el simposi “A 40 anys de la mort de Franco (1975-2015)”, a les sales de l’Institut d’Estudis Catalans. La sessions tenien com a objectiu fer un balanç d’aquests quatre decennis en àmbits diferents, a partir de cinc agrupacions: Demografia i distribució de l’hàbitat; política i relacions exteriors; economia i societat; llengua, cultura, educació, sanitat i drets, i ciència, comunicació i lleure.

La base humana de tot aquest procés de canvi va ser glossada per Andreu Domingo, de la UAB, amb la ponència “Reflexions des de la demografia: les migracions en una societat envellida”, al seu torn, Joaquim Nadal, de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, va tractar “El municipalisme i la transformació del país”.

Les relacions polítiques i territorials van ser tractades per Josep Maria Reniu a “Partits polítics i itineraris electorals”, i l’exdirector del CHCC i professor de la Universitat Rovira i Virgili Josep Maria Roig i Rosich  incidí en “Espanya i Catalunya: quaranta anys de desacords”; que es completà amb la ponència d’Amadeu Altafag “Catalunya i Europa, de l’aspiració a l’encaix”;  i les relatives al País Valencià i les Illes Balears, que tractà el professor de la Universitat de València Vicent Flor amb “L’oportunitat perduda (1975-2015)” i el catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Sebastià Serra amb “Una mirada històrica a les Illes Balears”.Read More »

Antoni Rovira i Virgili: Les valors ideals de la guerra ǀ Post de Josep M. Roig

les valorsEl 1916 en plena primera guerra mundial, i amb el resultat encara incert, Antoni Rovira i Virgili va escriure Les valors ideals de la guerra. Fou un llibre de combat, una presa de posició francòfila, per defensar els valors democràtics que propugnaven les potències aliades enfront de l’imperialisme dels imperis centrals. Fou també un intent de projectar els ideals nacionals de Catalunya ja que Rovira i Virgili creia que internacionalitzant les aspiracions catalanes i col·locant-se al costat de França i Gran Bretanya, en el cas d’una victòria d’aquestes, ajudarien a una major sobirania de Catalunya.

El Llibre defensa de manera ferma i decidida la causa dels aliats i els valors que propugnen, i es critica de forma dura i despietada Alemanya i els seus aliats. Tot i que potser encara és més menyspreador amb els neutrals. És una obra valenta, que pren posició en el debat força estès entre els intel·lectuals i polítics catalans d’aleshores, repartits entre aliadòfils (la majoria) i germanòfils. Cap el final l’autor estudia els estats i nacions en lluita, analitzant la seva història i els seus principals protagonistes. Ho fa des de la perspectiva nacionalista, és a dir, en funció de la consciència nacional que els ha permès estar presents en el mapa. Altres capítols estan dedicats als intel·lectuals i la guerra i també als voluntaris catalans que van anar a lluitar al costat de França.Read More »

Aliadòfils i germanòfils a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial ǀ Post de Lluís Duran

aliadofils

Aliadòfils i germanòfils a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial forma part de la col·lecció “La I Guerra Mundial a Catalunya” que promou el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, que, conjuntament amb “El fet identitari català al llarg de la història” constitueixen les dues col·leccions que desenvolupa aquest Centre adscrit al Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.

El llibre d’Andreu Navarra es presenta amb una introducció del director del Centre que inclou el manifest de les institucions econòmiques catalanes a Alfons XIII i el poema d’Apel·les Mestres Flors de Sang, en versió bilingüe, català-francès. Navarra estructura els capítols de l’obra en tres sectors que posicionen sobre el conflicte: els neutres, els partidaris de l’eix franco-britànic-rus-nord-americà  i el que configuren els imperis germànic i austríac. Certament Navarra, doctor en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre “José María Salaverría: escritor y periodista”, 2011, a més de poeta, és autor de diferents obres sobre l’Espanya de principi de segle, sobre anticlericalisme i ateisme, regeneracionisme, els debats hispanocatalanes entre 1875 i 1939, aliadòfils i germanòfils en la cultura espanyola, Pío Baroja, i d’un període posterior, són les seves aportacions sobre Juan Benet i Ana María Moix.

Lluís Duran i Solà
Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

La identitat catalana en temps de Napoleó (1808-1814) l Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Entre 1808 i 1814, Catalunya va restar sota domini napoleònic. L’ocupació francesa va donar lloc a l’esclat d’un doble sentiment patriòtic o nacionalista. Un, de caràcter espanyol, que es va estendre per tot l’Estat i va trobar amb la lluita contra l’invasor un estímul per manifestar-se amb una gran intensitat. A Catalunya, però, la presència francesa va impulsar la recuperació del vell sentiment identitari de sempre, que feia reviure trets diferencials propis i enllaçava amb un passat nacional que el decret de Nova Planta de 1716 i altres disposicions borbòniques havien anat anorreant al llarg del segle XVIII. El llibre desmitifica els tòpics religiosos, ideològics, polítics i militars de la historiografia espanyolista, i matisa la teoria del patriotisme espanyol sense fissures a Catalunya entre 1808 i 1814. L’autor sosté que s’equivoquen tant els que només veuen, durant la guerra, patriotisme espanyol, com els que només hi veuen patriotisme català. “Espanyol, sí, però catalans, seria la realitat majoritària”.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció el fet identitari català al llarg de la història

Consolidació i majoria d’edat del fet identitari català (1410-1714) l Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Després de l’estudi de Stefano Cingolani sobre els orígens del fet identitari a l’alta edat mitjana, el present llibre del professor Sobrequés analitza com a partir del segle XV es van consolidar els trets identitaris de la nació catalana i com van sobreviure amb plenitud al llarg de l’època moderna (segles  XVI i XVII) i fins al 1714. L’obra estudia els diversos aspectes de la plena consciència identitària del poble català, manifestada en el sistema polític, en el dret constitucional propi, en el llenguatge nacionalista, en el concepte d’estranger com a expressió diferenciada dels catalans, tant en l’aspecte civil com en l’institucional i l’eclesiàstic. El llibre aborda també l’existència d’una identitat confederal a través de l’estudi del concepte de Corona d’Aragó. L’autor fa una especial referència a l’enfortiment del nacionalisme, plenament “modern”, en els períodes de crisi política, l’interregne de Casp (1410-1412), la Guerra civil del segle XV (1462-1472) i la Guerra dels Segadors (1640-1652).

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de la Col·lecció Fet identitari català al llarg de la història

La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785-1410) l Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

El projecte El fet identitari català al llarg de la història, impulsat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, té com a finalitat estudiar quins són els trets identitaris catalans, com s’han consolidat i quins han arribat als nostres dies. Es tracta d’analitzar el grau de consciència nacional que els catalans han tingut al llarg dels segles, perquè d’ell ha depès en cada moment el projecte col·lectiu del país i la mena de relació que Catalunya ha tingut amb Espanya. El llibre d’Stefano M. Cingolani és el primer en què es concreten les idees del projecte. L’autor ofereix resposta a la possible influència del substrat anterior al període carolingi; a la formació de llinatges propis per gestionar l’àmbit geogràfic en formació; a la consolidació d’un nom que individualitzi el territori; a la formació d’un llinatge que assumeixi un paper preeminent acceptat arreu; al debat sobre la frontera, que emmarca una identitat pròpia diferenciada. L’obra de Cingolani és innovadora i no té precedents historiogràfics en el seu gènere.

Fitxa de compra a  la llibreria en línia

Altres publicacions de la Col·lecció Fet identitari