L’any 1937, el Govern de la Generalitat de Catalunya va presentar a París, al Jeu de Paume des Tuileries, una gran exposició d’art medieval català. S’hi van traslladar des d’Olot les peces més rellevants i singulars del romànic i el gòtic: frescos, escultures, pintures, brodats, teixits, còdexs miniats i orfebreria, en una tria que va esdevenir una gran carta de presentació internacional de l’art i de la cultura catalanes. L’impacte de l’exposició fou molt notable, i fruit de l’èxit es van plantejar algunes possibilitats de noves exposicions a Brussel·les, Londres i Nova York, que finalment es van rebutjar.
L’evolució de les circumstàncies de la guerra a Espanya va aconsellar la continuïtat a França de les obres que s’hi havien desplaçat. El Govern francès va oferir la possibilitat de continuar l’exposició als afores de París, al castell de Maisons-Laffitte, i així es va fer. Quan, a finals de 1937, va acabar l’Exposició Internacional de París, les autoritats catalanes i franceses van decidir conjuntament de perllongar l’exposició i el dipòsit de les obres d’art de Catalunya fins que s’aclarissin les circumstàncies del final de la guerra. Des del febrer de 1937 i fins al 12 de setembre de 1939, el director dels Museus de Barcelona, Joaquim Folch i Torres, es va erigir en l’organitzador de les exposicions i en el custodi de les obres d’art; l’acompanyà en la definició de les museografies al Jeu de Paume i a Maisons-Laffitte l’arquitecte Josep-Lluís Sert. Pere Coromines, com a comissari de Museus, i successivament Ventura Gassol, Antoni M. Sbert (dues vegades, la segona després d’un petit parèntesi de Josep Tarradellas), Carles Martí Feced i Carles Pi Sunyer, van ser els interlocutors de Folch en nom de la Conselleria de Cultura. Gassol fou, a més, el president del Comitè Executiu de l’Exposició. Pere Bosch Gimpera, en alguna de les seves habituals sortides internacionals, també va intervenir en les gestions diverses que acompanyaren l’exposició.
Llegeix més »
No cada dia es publica una crònica inèdita sobre la Guerra dels Segadors. El doctor en Teologia Magí Sivillà (Santa Coloma de Queralt, 1597) va morir a París l’any 1657 deixant incomplet el manuscrit Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña. La crònica, editada pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, repassa els principals episodis viscuts a Catalunya entre 1598 i 1649, i posa èmfasi en les causes i l’evolució del conflicte armat. Com a apèndix, s’ofereixen al lector 189 documents sobre el doctor Sivillà, bona part dels quals són relatius a la seva tasca com a ambaixador de la Diputació del General i del Consell de Cent barceloní. Més enllà d’aquestes responsabilitats públiques, Sivillà exercí com a emissari personal de Josep de Margarit i de Biure a la cort francesa, on va intentar imposar les seves directrius polítiques —no sempre coincidents amb les dels consistoris— i també per augmentar les rendes patrimonials del governador de Catalunya.